Coneixes el moviment Slow Food? El “menjar lent” implica una manera d'alimentar-nos i de viure que és un dels nostres majors tresors i que, gairebé sense adonar-nos, estem deixant perdre.
T'ho expliquem tot en aquest article.
Explica’m com menges i et diré com vius: orígens del moviment Slow Food
A Itàlia el menjar és un assumpte que ningú es pren de broma. La tradició culinària italiana delecta els paladars a tot el món i la seva exquisidesa es basa en productes frescos d'alta qualitat, una elaboració pacient i cuidada i una bona taula en la qual el bon menjar és l'excusa perfecta per a menjar en bona companyia.
Així que quan el 1986 es va anunciar l'obertura del primer McDonalds a Itàlia, els italians es van posar les mans al cap, sobretot quan es va saber l'enclavament: la magnífica Piazza di Spagna a Roma.
Tal dit tal fet, centenars d'italians van acudir a una manifestació armats amb plats d'espaguetis i forquilles com a eines de protesta.
Un d'ells va ser el periodista italià Carlo Petrini qui, al costat d'altres activistes, va iniciar una campanya contra el menjar ràpid o fast food. Acabava de néixer el moviment Slow Food.
El 1989 es va fundar a París el
moviment internacional de Slow Food amb l’objectiu d'
evitar la desaparició de la cultura i la tradició de les cuines locals i promoure l’interès per
saber l'origen dels aliments que consumim: d'on procedeixen, com s'han produït i fer-nos reflexionar sobre l'impacte que les nostres decisions alimentàries tenen en la nostra salut, en les condicions de vida dels productors (pagesos, ramaders,...) i la seva petjada mediambiental.
Avui en dia, el moviment engloba milions de persones de més de 160 països que volen un accés universal a una alimentació saborosa i fresca, bona per la nostra salut, que respecti el benestar animal i sigui sostenible amb el planeta, alhora que sigui econòmicament justa pels productors del sector primari.
Per aconseguir-ho, promouen iniciatives per protegir la biodiversitat alimentària, la creació de vincles entre productors i consumidors i la implicació de tothom per poder crear un model alimentari sa, just i sostenible.
No només menjar… Pensament Slow Food
“L'antítesi del menjar ràpid” és la frase que de manera succinta pot resumir el pensament Slow Food.
Què representa el "menjar" ràpid? Sens dubte, va associat a una manera de viure també ràpida, sense temps per a pensar què és millor menjar per a la nostra salut i, molt menys, per a comprar els ingredients frescos i preparar-ho.
I això en què ens converteix? En mers engolidors de qualsevol cosa per a guanyar temps per a continuar produint i consumint, consumint i produint, en una cadena infinita en la qual perdem el respecte i l'estima pel menjar i tot el que aquest representa: la unió, la família i gaudir en companyia.
El menjar ràpid és el símbol d'una existència on es consumeix molt, massa, per a suplir la insatisfacció d'una vida que, per molt que mengem, mai no ens omple.
El moviment Slow Food vol recuperar una manera de menjar pausada, casolana, fent servir aliments frescos, de proximitat i de temporada fruint de l’experiència tant si mengem sols com amb la família o els amics.
Els pilars del moviment: explica’m com menges i et diré com vius
Les bases del moviment Slow Food no són noves, més aviat al contrari. En documentar-me per a escriure aquest article no podia evitar somriure en recordar els dinars i sopars de la meva infància, amb els meus pares i avis, tots a taula, conversant mentre menjàvem plats casolans, dels de tota la vida.
Pot ser que per això m'identifiqui i agraeixi la primera de les bases del moviment Slow Food. Te les expliquem totes:
-
Educar el paladar des de la infància. Acostumar-nos des de petits a una alimentació variada, autòctona i amb productes de qualitat. Aprendre a reconèixer i gaudir sabors, olors i textures.
-
Defensar la cuina tradicional i les receptes locals, posant en valor els nostres productes.
-
Respectar el ritme de la natura i fer servir els productes de temporada. Hi ha una cuina per a cada estació d'any i basar la nostra alimentació en aquestes receptes no permet gaudir de productes frescos i en el seu millor moment.
-
Reivindicar els models d'agricultura i ramaderia propis de cada lloc, basats en una producció sostenible, respectuosa amb els animals i la natura.
-
Promoure l'agricultura ecològica i la ramaderia extensiva. La composició nutricional d'aquests productes és més equilibrada i el seu sabor és autèntic.
-
Cuidar les espècies vegetals i animals autòctones.
-
Quan mengem fora de casa, acudir a locals que serveixin menjar de veritat, elaborat amb productes frescos i en el dia.
-
Comprar en mercats, comerços locals, cooperatives i mercats de pagès.
-
Fuig dels productes processats de les grans superfícies.
Slow Food a Catalunya: Ostres, però si això ja ho fèiem!
Al nostre país, el moviment Slow Food es recolzat per un
conjunt de convivia, el nom que reben els
grups locals que promouen i coordinen activitats i esdeveniments per tal de difondre les bases del moviment.
Les arrels mediterrànies ens han aportat des de fa segles una manera de fer i viure molt nostra, basada en el fet que el concepte de menjar va molt més allà del mer fet d'alimentar-nos.
Aquesta manera de ser compartida per la resta de països de l'arc mediterrani es veu amenaçada des de fa anys per una concepció crematística del nostre dia a dia on la cerca del benefici productiu imposa les presses i la immediatesa que ens impedeix continuar amb la manera de viure que ens és pròpia.
Les conseqüències les coneixem tots:
-
Pèrdua de valors i referències familiars
-
Problemes importants de salut com l'obesitat, la diabetis o les malalties cardiovasculars.
-
Desaparició de les produccions locals.
-
Empobriment del sòl.
-
Ús indiscriminat de químics -herbicides i pesticides en les explotacions agrícoles o abús d'antibiòtics en el bestiar - amb conseqüències per a la nostra salut i la del planeta.
-
Excessiu ús d'envasos plàstics en els lineals de les grans superfícies.
-
Desconeixement de la producció i elaboració dels aliments que posem en les nostres taules.
Tot això és el que volia evitar Carlo Petrini i totes les persones que es manifestaven contra l'establiment de menjar ràpid a Roma.
Per sort, a Catalunya han ressorgit amb força els grups de consum i el
cooperativisme que volen que no es perdi el nostre model alimentari.
També la
restauració ha fet seu el moviment i ja comptem amb
quaranta-sis restaurants i vint menjadors escolars Km0.
Trenta-sis anys després, encara queda molt per fer però, sens dubte, els milions de persones que a tot el món lluiten per defensar una manera de viure i alimentar-se sana, justa i sostenible conformen una força imparable a la qual cada dia s'afegeixen noves mans.
Fonts consultades:
Imatge portada: slowfood.com
>> clica aquí i descarrega la imatge <<