Recordeu allò que es diu de «molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món»? La frase s'atribueix a l‘autor uruguaià Eduardo Galeano i ens serveix per introduir el tema de l'article d'avui.
Què pot passar quan moltes persones preocupades per la seva salut i l'impacte en el medi decideixen deixar de ser consumidors passius i s'uneixen per passar a ser agents actius del seu consum?
Què són els supermercats cooperatius?
El concepte de supermercat cooperatiu ha sorgit amb força arran d’un documental sobre una iniciativa a la ciutat de Nova York. La idea es constituir una cooperativa, sense ànim de lucre, on els socis són alhora consumidors i treballadors que aposten per un consum responsable.
D’on sorgeixen? Una mica d’història d’aquí i d’allà
Malgrat que el referent actual dels supermercats cooperatius és la iniciativa novaiorquesa Park Slope Food Coop, de la que parlarem més endavant, les cooperatives de consum han estat presents a Catalunya i al conjunt de l’estat espanyol des de fa molts anys.
Era l’any 1890, quan neix a Madrid la primera cooperativa de consum, la Aglomeración Cooperativa Madrileña amb la pretensió de millorar les necessitats alimentàries de les economies familiars més precàries, alhora que aprofiten per difondre l’ideari socialista.
Posteriorment, l’any 1907 es constituïa la Cooperativa Socialista Madrileña que agrupava tendes d’alimentació, dues bodegues, un despatx de vins i, fins i tot, un comerç d’objectes d'escriptori. Va arribar a tenir milers de cooperativistes de consum i va sobreviure fins a l’esclat de la Guerra Civil Espanyola.
A la resta de l'estat també s’havien popularitzat iniciatives similars a les zones més industrialitzades i, durant la segona república, només a Barcelona es poden trobar fins a seixanta cooperatives de consum.
La guerra i la dictadura van suposar un fre a tot això i no va ser fins a finals de la dècada dels anys cinquanta del segle XX quan va començar a ressorgir l’esperit cooperativista com a eina de suport a les classes més desfavorides.
Algunes d’aquestes noves propostes van prosperar i han arribat fins als nostres dies, com la de San Crispin a les Illes Balears, fundada en 1953 i que, avui dia, té a prop de quatre mil persones associades i combinen la venda de productes convencionals amb l’aposta pels productes de proximitat, ecològics i de comerç just.
No obstant aquests tipus d’iniciatives, el consum majoritari ha estat i és en mans de grans empreses. Arran de la creació dels primers supermercats a l’Espanya de la dècada dels cinquanta, els hàbits dels consumidors van anar canviant cap a un tipus de consum que podríem qualificar d’irresponsable, i és que alhora que es multiplicaven les opcions i l’assortiment de productes, aquests s’allunyaven cada cop més de la qualitat envers la quantitat i del producte fresc envers els ultra processats.
Les conseqüències les coneixem tots: sobrepès i obesitat, problemes de salut, crisi i desaparició del comerç tradicional, impacte molt negatiu en el medi ambient i condicions força injustes pels productors de les matèries primeres en benefici dels agents intermediaris de la cadena de comercialització.
Degut tot això, ha anat creixent la inquietud dels consumidors per promoure un consum més sostenible i responsable. Quin origen tenen els aliments que ens venen, quins són els ingredients dels productes que trobem als lineals dels supermercats o la indignació per la gran diferència entre el preu que se li paga al sector primari envers el preu que paguem a caixa, són preguntes i qüestions que mobilitzen cada cop més la societat.
La guspira que ha avivat les flames de la mobilització ha estat un documental de l’any 2016 on se’ns explica la història d’una cooperativa pionera, la
Park Slope Food Coop. Fundada l’any 1973 al barri de Brooklyn, per un parell d’idealistes, avui compta amb 17.000 socis i és un referent imitat arreu del món. La idea era baixar del carro de les grans cadenes de distribució per poder menjar millor i a millor preu.
Com funcionen els supermercats cooperatius?
El funcionament d’aquests supermercats sol ser bastant similar en tots ells. Per ser membre de la cooperativa, s’ha d’abonar una quota, que depèn de cada cooperativa, i comprometre’s a dedicar unes hores al més a treballar en algunes de les labors necessàries a l’establiment, com ara, la reposició de productes, atendre clients o fer tasques de neteja.
A canvi, els socis poden comprar productes de qualitat, majoritàriament de proximitat i ecològics a un preu inferior de què els costaria el mateix producte en un comerç a l’ús. L’esperit de comunitat i el compromís dels socis és el que permet tirar endavant el projecte.
Les decisions es prenen conjuntament en les assemblees periòdiques i es determinen tota mena de qüestions: si es ven o no a públic que no sigui soci (a un preu més alt), quin tipus de producte s’ofereix (només agroecològic o més convencionals) o com es porta a terme la gestió diària del supermercat, inclosos el tracte amb els proveïdors o la negociació dels preus. Alguns d’aquests projectes decideixen professionalitzar part de la gestió o algunes de les tasques per poder donar l’abast.
Principals inconvenients i avantatges dels supermercats cooperatius
Potser l'inconvenient principal d’aquests projectes és engegar-ho i poder arribar a un nombre de socis suficient, cents o, fins i tot, milers, per poder oferir una proposta de consum alternatiu rellevant. Així, els supermercats cooperatius poden ser una realitat en nuclis de població mitjans i grans i no només quedar-se en petits grups més locals.
I tot això, sense deixar de banda els principis que fan germinar el projecte: aconseguir la sobirania alimentària amb productes ecològics i de producció local a un bon preu tant pels consumidors com pels productors per promoure un consum responsable, sostenible i just.
Tot un repte enfront dels supermercats convencionals que han vist en la nova demanda alimentària un nínxol de mercat que els pot donar forces beneficis omplint estanteries de productes “sans i verds” molts cops provinents de grans empreses productores que, veient el negoci, aprofiten per treure les seves pròpies línies verdes.
Cal doncs promoure i difondre la cultura que hi ha darrere dels supermercats cooperatius, donar formació i informació suficient i aclaridora al consumidor que ja mostra una preocupació per allò que menja.
Si això s’aconsegueix, l’inconvenient pot ser el millor avantatge: no és només el consum, és tot un canvi de paradigma per arribar a una economia més social i solidària amb forts vincles comunitaris on es protegeixi el benestar del territori i de les persones que hi viuen.
Compromís dels socis
La idea dels supermercats cooperatius no és, doncs, una moda passatgera sinó que es tracta d’una filosofia, un estil, de vida on el consum en general i l’alimentació en particular formen part d’un compromís amb les persones, el territori i el medi ambient.
I aquest és el compromís que els socis ja aporten quan decideixen formar part d’un moviment d’aquestes característiques.
Els socis es comprometen a abonar la quota i donar voluntàriament hores de feina per poder assolir l’objectiu de tenir un consum més responsable, amb tot el que aquest termini implica. Per això dèiem al principi del paràgraf que no és una alternativa a la qual algú s’apunta perquè la compra li surti millor de preu o perquè menjar verd i defensar la natura són temes de moda.
Portar endavant un projecte de supermercat cooperatiu no és senzill i s’han de tenir clars els propòsits. Preus, proximitat, tipus d’aliments, relació amb els pagesos o establir una cadena de distribució són alguns dels aspectes que s’han de conjugar equilibradament dins de l’entorn.
Iniciatives a Catalunya
El moviment associacionista i cooperatiu està força arrelat a Catalunya i l'àmbit del consum no és una excepció.
A banda de petits grups de consum i cooperatives mitjanes, ja són tres el
projectes de
supermercats cooperatius en marxa a
Manresa, Mataró i Barcelona.
Els supermercats cooperatius són una eina valuosa per pluralitzar el consum sostenible i de qualitat amb productes del territori obtinguts amb consciència ecològica.
>> clica aquí i descarrega la imatge <<