És curiós quantes coses que podem fer amb un clic. Podem comprar, podem aprendre, ens permet relacionar-nos, fins i tot ens permet valorar a algú. I tot des de la comoditat del sofà de casa. Només cal prémer amb el dit índex una tecla, o ara ja ni això, cliquem una pantalla i quasi per art de màgia generem un munt d'accions que després esdevenen en la majoria de les vegades un benefici per la nostra persona.
Però analitzem una mica més a fons que significa aquest clic. Avui mateix, he fet un clic i he obtingut informació sobre el procés electoral del govern autonòmic de Catalunya, sense més despesa, que l'energia del meu aparell mòbil i el consum de dades que tinc contractat amb l'empresa X. Amb aquest exemple en principi sembla un intercanvi força neutre.
Anem per un altre. Abans-d'ahir, amb un altre clic vaig poder escoltar aquell grup de música que tant m'agrada. Quin canvi si ho comparem amb uns anys enrere. Abans pagava entre 15 i 20 euros per un cd. En canvi avui amb una quota de 9,99 € al mes tinc accés gairebé il·limitat als catàlegs de música de tots els estils, totes les bandes... Quin plaer poder escoltar la música que t'agrada a tan sols un clic. No estic piratejant la música, m'estic adaptant al nou model tecnològic que ens fa la vida més senzilla. I de moment gens malament. Segur? Ens hem parat a pensar quants diners s'emporta aquella banda de música cada cop que jo escolto la seva cançó? I quants cèntims s'emporta aquella gran empresa, que disposa d’un catàleg infinit? Bé ara el mercat de la música ha canviat, ja és ben sabut que tothom que es vulgui dedicar a la música farà diners amb els directes... Bé potser aquest exemple avui dia no és el millor.
Agafem un altre clic. A casa la meva filla no para de créixer i l'abric que l'anava bé a principi de temporada avui ja li va curt de mànigues. Baixem a la botiga de roba per infants i el que veiem que li agrada està força bé, però... Potser és una mica massa car. Però no em preocupo gaire, ja que recordo haver vist a la pàgina web un abric similar per un preu molt més baix. I el clic torna a obrar la seva màgia. Per la meitat de preu tinc una peça de roba que cobreix la necessitat de la meva filla, i en poc més de tres dies la tinc a casa. Necessitat coberta, de forma neta i satisfactòria.
Aquí tenim 3 exemples de les bondats dels clics. Amb 3 gestos i amb poca despesa he cobert 3 necessitats. Però si analitzem a fons com ha anat el procés podrem valorar si el clic ha estat tan bondadós: agafem l’exemple de la noticia. He tingut la necessitat d'informació? Doncs consulto la web i punt. Això si primer ens fem les següents preguntes. Qui està fent l'article? Quines condicions laborals té? Quina és la qualitat d'aquest article? Existeix una correlació entre les condicions laborals del/a periodista i la qualitat de l'article? I si la qualitat és bona i a mi m'ha costat molt poc qui ha deixa't de percebre uns honoraris justos? Qui s'està beneficiant econòmicament amb aquest clic? I la riquesa que està acumulant retorna o no a la comunitat? I si fem la prova amb la música o amb la jaqueta i apliquem el mateix tipus de preguntes, potser veurem que l'acció del clic no és tan bondadosa com sembla.
Amb aquesta reflexió no vull dir que la tecnologia sigui dolenta. Tot el contrari, la tecnologia està per fer-nos la vida més fàcil. I de fet negar-ho seria contraproduent. La digitalització del quotidià ha vingut per quedar-se. Hem d'esdevenir en subjectes crítics i responsables. Crítics per formular-nos les preguntes necessàries i actuar de forma ètica davant de qualsevol acció automatitzada. I d'aquesta forma no contribuir a models de negoci que afavoreixen una concentració de la riquesa en mans d'uns pocs. I responsables perquè hem de ser conscients, que podem i hem de fer servir les noves eines tecnològiques per millorar el nostre quotidià tot contribuint a una repartició justa de la riquesa.
Ara he parlat de justícia social, repartició equitativa de la riquesa, però que puc fer jo més enllà d'un ús crític i responsable de les noves tecnologies per contribuir a aquests canvis tan profunds? Un primer pas és el pensament crític. Si penso quines conseqüències tenen les meves accions i com repercuteixen en la resta de la gent, estaré donant el primer pas. Estaré reconeixent a les persones que m'envolten (siguin properes o no) i que igual que jo, tenen necessitats, interessos, motivacions... I que en funció de com actuï podré posar-los la vida més fàcil o més difícil. Aquesta idea bàsica és la llavor d'un canvi de visió molt important. Primer hem de voler per als demés el que volem per a nosaltres mateixos. I després.... doncs ens haurem d'esperar al
capítol 2.
>> clica aquí i descarrega la imatge <<