La
síndria (citrullus lanatus) és una fruita grossa, esfèrica i aixafada pels extrems que pertany a les cucurbitàcies, família de plantes que es distingeix per produir fruits de gran tamany, com també ho són les carabasses o els melons.
Té una pell llisa i gruixuda de color verd, més o menys fosc. La polpa és vermella, sucosa i dolça, i conté llavors, negres, marrons o blanques. Existeixen més de cinquanta varietats de síndria, malgrat que, genèticament totes provenen de dos tipus: les síndries amb llavors o diploides i les síndries sense llavors o triploides.
La síndria sense llavors és una hibridació estèril, resultat de l'encreuament d'una síndria diploide, amb una tetraploide, que és una síndria amb el doble de cromosomes que s’obté després d’un tractament amb l'alcaloide
colquicina. La síndria triploide no pot produir llavors madures.
Origen i producció actual de la síndria
La síndria prové del continent africà. Sobre l'àrea concreta es defensen dues hipòtesis. Una d'elles defensa que la síndria és originària de l'Àfrica del Sud, de la zona del desert del Kalahari on creixen de forma silvestre.
Això no obstant, guanya terreny la hipòtesi d'un origen situat a la vall del riu Nil, concretament a Sudan. L'avantpassat de la síndria seria l'anomenat meló de Kurdufān (una regió del Sudan, a l'oest del país). L'aspecte d'aquest fruit recorda al cogombre, perquè és blanc i ple de llavors, encara que no té cap to amarg.
S'han trobat dibuixos de l'Antic Egipte on es poden identificar el que semblen melons de Kurdufān o les primeres síndries derivades. A més, les anàlisis genètiques comparant llavors de síndries modernes, llavors trobades en antigues tombes egípcies i llavors d'altres plantes de la mateixa família, han permès establir el parentiu i conèixer els canvis produïts pels repetits encreuaments que s'han dut a terme al llarg dels segles per aconseguir un fruit més gran i més dolç, alhora que anava guanyant color vermell perquè els gens de la dolçor afecten el color.
El cultiu de la síndria es va estendre cap al nord per tot el Mediterrani, el Pròxim Orient i l'Índia. Al segle X es va introduir a la Xina, on gaudeix d'una enorme popularitat, fins al punt que és costum regalar síndries per agrair una invitació, desitjar una bona convalescència a un malalt o en ocasió de cerimònies distingides.
A partir del segle XVI, amb la descoberta del nou món, va arribar al continent americà. A Catalunya va venir amb els àrabs. De fet, el nom de "síndria" prové del terme àrab sindiyyah que significa «de la regió de Sind», un territori del Pakistan.
La Xina és el productor més gran mundial amb 60.862,35 milions de quilos, el 59'88 % del total mundial. El segon productor mundial és Turquia i l'Índia ocupa la tercera posició mundial.
Espanya ocupa el dècim primer graó del rànquing dels majors productors mundials de síndria, amb un volum produït en 2021 de 1.382,28 milions de quilos, segons Faostat, l'organisme d'estadística de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO). Espanya és el país que obté un millor rendiment en la producció de síndria per metre quadrat, d'entre els vint majors productors del món.
Valor nutricional de la síndria
El valor nutricional de la síndria és escàs si tenim en compte que el 93% de la seva composició és aigua, la qual cosa li confereix un alt poder hidratant. A més, per la seva baixa aportació calòrica, el seu consum és apropiat en dietes per aprimar-se.
La síndria conté vitamines i minerals:
-
Vitamina A
-
Vitamina C
-
Vitamines del grup B
-
Potassi
-
Manganès
-
Magnesi
-
Sodi
-
Ferro
-
Fòsfor
Efectes beneficiosos de la síndria sobre l’organisme
El consum de síndria té molts efectes beneficiosos sobre l'organisme. Te'ls expliquem.
-
La síndria destaca per la seva quantitat de licopè, un carotenoide que protegeix les cèl·lules de l'estrès oxidatiu.
-
També conté luteïna, un dels dos principals carotenoides que es troben en l'ull humà (màcula i retina).
-
Degut el seu alt contingut en aigua, és diürètica i depurativa. Es recomana consumir-la en cas de retenció de líquids, àcid úric elevat i hipertensió.
-
Ens manté ben hidratats a l'època de més calor. Una bona hidratació és imprescindible per tenir unes bones condicions físiques i cognitives.
-
És una font de citrul·lina, un aminoàcid que l'organisme transforma en arginina, un dels aminoàcids essencials, sobretot, durant el creixement.
Com escollir i conservar la síndria
Ara que coneixem que bona que és la síndria per l'organisme, aprenem com escollir-la i conservar-la per gaudir del seu sabor al màxim.
La síndria és una fruita no climatèrica, és a dir, un cop collida no continua madurant. Per tant, és fonamental recollir-la en el punt òptim de maduració. És de cultiu anual i el període de juny a setembre és la millor època per menjar-la.
-
Quan l'adquirim ens hem de fixar que tingui un to fosc i no presenti rugositats o cops.
-
Si rasquem la pell , ens emportem la capa verda i observem la capa blanca està a punt. Comprovem l'anomenada taca del sòl, una taca groguenca en el costat on era recolzada a la terra.
-
La polpa ha de tenir un color vermell.
-
Ha de pesar, ja que és un indicatiu que conté força aigua i està sucosa no seca.
-
Si comprem un tros, s'ha de tenir en compte que, un cop oberta i tallada, comença a fer-se malbé.
Hem de conservar-la refrigerada, a uns 5 °C i recoberta amb paper film per evitar que s'assequi o agafi olors.
Formes de consum
A més de menjar la síndria ben fresqueta, et donem dos suggeriments de consum.
-
Síndria a la planxa. És una recepta que sorprèn pel seu sabor perquè la calor de la planxa potencia molt la seva dolçor. En servir-la, pots afegir algunes fulles d'alfàbrega fresca picades, una mica de ratlladura de llimona o de xocolata fosa.
-
Gaspatxo de síndria. Elabora el gaspatxo amb síndria, tomàquet, cogombre, all sense germen, sal, pebre, oli i vinagre de poma.
Gaudeix d'un bon estiu i frueix de la síndria!
Fonts consultades:
>> clica aquí i descarrega la imatge <<