La teva veu
Laura Solans
Jordi Bosch - Mama Fermenta
Nadine Campos
mel el remei
Avui Sortim
Clot de les Soleres
Eco Agricultura MARJALA
Receptes Express
Eco Pagesos
Formatgeria Mas d'Eroles
Oidà!
Molí de les Tinalles
Laura Crosas Gonzalez
L'Encaix Espai de joc
Rete Demos
Carme Pla Sancho
Associació Manou
Ton Rimbau
Horta de la Tuka
peix a casa
Mas Jalech
Reeducant les violències
Casa Bella natura
EcoBoulevard
Comarques al plat - Jo cuino en català
La Circular
El Rinclowncito
Xevi Gonzalez
CataNostrum
NO ÉS MÀGIA ÉS CUINA
Daniele Dibitonto
Peixateries La Garriga
Yolanda - La Perla Selecta
Elisenda Soler
25 maig 2023 · 1356
autor@
Reeducant les violències
Reeducant les violències




Supremacia Moral

En el repte d'educar per a transformar cal deixar enrere la supremacia moral.

Les persones trobem sempre moments en els que sermonejar, objectar, donar lliçons, fins i tot educar, i tot a través de la Supremacia Moral que tan s'han apropiat des de les dretes com des de les esquerres, terme que ambdues utilitzen com a arma d’atac per titllar de sectari i immobilista a l'oposat.

Sense intenció de ser part del debat polític, la Supremacia Moral és una adquisició arrogant que hem desenvolupat al llarg dels anys, i sobre la que generem (temporalment!) uns principis monolítics.

Quan entenem que els actes que fem s'ajusten al model moral del grup amb què hi sentim afinitat, ens pot envair una mirada de distanciament cap a la resta de persones que no segueixen la “rectitud” d'aquest camí. Aquesta supremacia moral ens fa mirar des de dalt, amb condescendència, generant un tracte desigual que espera el canvi d'actitud de l'entorn cap a la nostra posició, titllant allò que no està dins la nostra òrbita de manca d'ètica i perillós.

Centrant-me en la tasca d'equips docents, equips educatius i serveis socials, on la idea principal de la professió passa per educar amb la intenció de transformar la societat, ens sentim en caiguda lliure davant de grups que s'oposen a les nostres idees i ensenyaments. Ens endinsem a les aules, als centres, a les institucions i mantenim un discurs que ens distancia d'aquelles persones a qui volem atendre, i moltes vegades, també d'aquelles amb les que compartim la tasca educativa.

Quan els diem a la resta –vinc a ensenyar-te com fer les coses millor– el que els diem és –tinc la “raó absoluta” i la meva comprensió del món és millor que la teva-. Si els estem remarcant directament o indirectament que la nostra conducta és vàlida i la seva no, on queda l’espai perquè aquesta persona se senti (com nosaltres) constructora de la seva història? Contràriament estarem  generarem resistències, traves i oposicions que ens impediran educar i transformar.

La mirada esbiaixada de l'altre ens impedeix assumir que les històries personals i els modelatges grupals (Bandura 1987) necessàriament posicionen les persones. Totes nosaltres tenim la capacitat de moure'ns i ser part d'accions inclusives (dins les nostres capacitats), sempre que siguem ben acollides per les persones que han d'actuar de referents; si el nostre model és assolible i respectuós amb les nostres vivències, s'hi integraran aprenentatges. Segurament aquests aprenentatges no s'ajustaran en un primer moment a allò que pretén la persona educadora, però serà real quan el vincle parteixi de l'horitzontalitat, es podran acceptar els diferents tempos, es generarà un espai segur per acollir els dubtes, els patiments personals, els nous reptes.

Estem aprenent a trencar les barreres de la moralitat patriarcal, canviar el paradigma i girar cap a la coeducació. Però (i aquest “però” no invalida la frase anterior) això no pot suposar la creació de noves moralitats infranquejables.

Comprendre que les persones som producte del nostre entorn, que els valors s'aprenen en comunitat i formen part d'un sistema que permet a un grup concret la validació d'un individu; podem acceptar que tots els aprenentatges porten a l'adultesa, adults amb prejudicis, adults inclusius, adults variables; tot és producte de la nostra necessitat de formar part d'una comunitat i que en ella, hi tenim significat.

A l’estar representades en un model, busquem el nostre espai de convivència, amb diferents rols segons l'entorn, però sempre amb la mirada posada a no patir la sanció perquè els nostres comentaris o les nostres accions se surtin de la norma.
 
 
Bibliografia:
BANDURA, A. (1987). Teoria de l'aprenentatge social. Madrid: Espasa-Calpe

 
Lázaro Carrillo (Lalo), membre de la cooperativa REEDUCANT LES VIOLÈNCIES.



Si compres alguna cosa a www.oida.cat mitjançant enllaços a les nostres històries i receptes, és possible que guanyin una comissió l'autor@ del post i les impulsor@s. Això ajuda a donar suport a els nostres veïns i veïnes. Aprèn més, tu també pots incentivar el comerç local recomanant productes de la terra, i treure’t un pico mentre ho fas! www.oida.cat/impulsa. Si no, ens pots enviar una propina 😘 www.oida.cat/propulsa





Comparteix a les xarxes!
Oidà, guanya punts!! Uneix-te a la llista dels dimecres! Cada dimecres un nou missatge al WhatsApp amb notícies de productors, establiments i productes que tens més a prop teu! Si formes part de la llista participaràs en un sorteig mensual d'un val de 10 a 100 euros !!!
autor@
Reeducant les violències
Reeducant les violències

Som un equip multidisciplinar de professionals en l’àmbit de la intervenció social. Treballem des de posicions prospectives, generant eines per afrontar les violències en entorns emmarcats dins dels rols patriarcals. Contem amb el recolzament d’expertes de diferents àmbits per a la realització de formacions en matèria de violència de gènere i intervenció psicosocial.


Des de Reeducant les Violències actuem per construir una societat més igualitària on les persones se sentin segures i respectades, sense importar el gènere ni cap altre atribut. Acompanyem a les persones i empreses que vulguin iniciar un procés de creixement i transformació personal, contribuint a la formació d’una societat més igualitària i inclusiva. Treballem amb persones, de forma individual i col·lectiva, des de diversos espais, l’àmbit educatiu, la institució pública i l’empresa privada.

La cooperativa Reeducant les violències, és una iniciativa de tres sòcies i es constitueix en el 2022. Les tres compartim el desig de treballar amb la comunitat per a contribuir a la creació d’una societat més igualitària. Volem un món on no hi hagi lloc per a actituds masclistes. Donem eines a les persones i facilitant la realització dels canvis necessaris per a arribar a una societat sense violències.

Articles sobre el mateix tema
Altres temàtiques
Destacats
Alvocat
Alvocat

Horta La Garriga: Productors de verdura i fruita i distribuïdors de alimentació en general