Certes paraules o conceptes que apareixen de forma quotidiana a etiquetes d’aliments, articles, programes o xarxes socials no sempre són compreses al cent per cent pel públic. Bífidus, microbiota intestinal, probiòtic o prebiòtic, fermentat, no pasteuritzat, entre d’altres, en són alguns exemples. Per aquest motiu, cal entendre perquè és important mantenir una microbiota intestinal saludable, qui la forma i com es pot modular a través de l’alimentació.
La microbiota intestinal, és un ecosistema on conviuen diferents microorganismes, principalment bactèries, que juguen un paper important en diferents processos dels sistemes digestiu i immunitari. Es concentren sobretot al colon, però també es troben al llarg de tot el tracte digestiu i a diferents òrgans. Té molta capacitat d’adaptació i es caracteritza per una gran diversitat de ceps, de fet, tot i no saber quin és el perfil ideal de microbiota, es poden identificar diferents tipus que influeixen positivament a l’estat de la salut. Quan hi ha un desequilibri amb la composició i funció de la microbiota, conegut amb el nom de disbiosis, provoca certs símptomes que creen malestar a la persona i aparèixer patologies o problemes de salut. Per assegurar que es manté amb bon estat de salut, dependrà directament de l’alimentació que es segueixi, doncs aquests microorganismes es nodreixen dels components que el cos no pot digerir o absorbir per si mateix. Per tant, aquesta haurà de ser rica en aliments probiòtics i prebiòtics. Els prebiòtics, són aquests compostos que l’organisme no pot digerir però que en canvi són aprofitats per la microbiota intestinal, per exemple la fibra fermentable, el midó resistent que es produeix quan s’escalfen productes midonats i posteriorment es refreden, com l’arròs, el llegum o les patates cuites. També els vegetals rics amb fructans com all, ceba, porro, pèsol, carxofes o espàrrecs; alguns cereals rics amb betaglucans com el sègol, el blat, la civada o l’ordi i els bolets; els mucílags presents a les llavors de lli o xia; o bé, les pectines de la fruita com el kiwi, el plàtan, la poma, la pera o la taronja.
Els probiòtics en canvi, són microorganismes vius que administrats en quantitats suficients, són beneficioses per a la salut, és a dir, són reforços externs de la microbiota. Els aliments fermentats en són l’exemple: els lactis com el formatge, el iogurt o el quefir; algunes begudes com el kombutxa, ferments de soja com la pasta miso o el tempeh; o alguns vegetals com el xucrut o el kimchi o també els cogombrets i les olives.
Si vols assegurar un bon estat de salut de la teva microbiota intestinal, assegura a la teva dieta habitual aliments pro i prebiòtics, i evita aquells que disminueixen la seva diversitat i funció com els fregits o els aliments ultraprocessats.