Per entendre les bases de l’alimentació saludable, una bona eina és el plat saludable, encara que segueixi sent utilitzada per la indústria alimentaria l’antiquada piràmide nutricional.
Per comprendre les diferències entre el plat saludable i la piràmide nutricional, cal fer un petit recorregut al llarg de la història de la nutrició.
Al 1970 el departament d’agricultura dels estats units (USDA) publica les primeres recomanacions dietètiques, sense tenir en compte que en aquell moment era una població amb un alt consum de greixos i sucres refinats promogut en gran part per la indústria alimentaria.
Al 1991 es publica la primera piràmide Nutricional que per mantenir els interessos de certs sectors, marca com a grup d’aliments base per a una alimentació saludable els hidrats de carboni, sense mencionar als cereals integrals i incloent dins del grup, productes farcits de sucres d’addició com els cereals per a l’esmorzar.
Aquesta piràmide es defensa fins al 2005, quan es revisen i s’actualitzen les guies i recomanacions al veure que els índex de moltes malalties, hipertensió i diabetis principalment, no disminueixen. Es comença a parlar de fer esport per evitar el sedentarisme i de promoure una bona salut psicològica. També parlen d’alguns tipus de greixos i dels lactis i de reduir el sucre, però segueix sent insuficient i el consum d’hidrats de carboni refinats segueix sent elevat i la proteïna és de baixa qualitat.
Al 2011, degut a l’augment exponencial d’Obesitat als Estats Units, la USDA actualitza les guies d’una manera poc entenedora pels americans i, en resposta, impulsada per Michelle Obama i el secretari d’agricultura, canvien la piràmide pel MyPlate. Per primera vegada es proposa una eina més visual i d’ús quotidià, on es divideix un plat en les proporcions que ha de contenir de cada grup d’aliment. És una bona proposta però segueix faltant informació.
Finalment, nutricionistes de la Harvard School, agafant la idea del MyPlate, desenvolupen la Healthy Eating Pyramid i el Healthy Eating Plate (conegut com a plat saludable):
-
Es proposa com a beguda principal l’aigua i la importància d’hidratar-se.
-
Es limita la recomanació de lactis diaris.
-
La base del plat (un 50%) són les verdures i hortalisses
-
Es proposa el consum de 3 peces de fruita senceres mínim al dia.
-
Es parla de greixos saludables i d’amanir o cuinar amb oli d’oliva verge extra.
-
Es recomana un 25% del plat d’hidrats de carboni especificant que siguin de gra sencer i integrals i evitant els refinats.
-
Es promou la proteïna saludable: peix, carn blanca, llegums, ous i limita els embotits i carns vermelles.
-
Finalment, recomana la pràctica d’esport o de mantenir-se actiu diariament.
Tot i que la Societat Espanyola de Nutrició comunitària revisa al 2019 la seva proposta de piràmide feta al 2015 incloent hàbits per mantenir una vida saludable, seguim trobant els mateixos errors de les anteriors. Apareixen dins d’una piràmide d’alimentació saludable productes com begudes alcohòliques fermentades, dolços, brioixeria, snacks salats i carns vermelles sota la recomanació de consum ocasional. Aquests productes senzillament no haurien d’estar representats, no perquè no es puguin consumir mai, sinó perquè la població pensa que els pot consumir perquè no sap què vol dir consum moderat. A més a més, no segueixen el perfil de dieta mediterrània sinó que s’han occidentalitzat apartant de la base de l’alimentació les verdures, hortalisses, fruites i proteïnes provinents dels llegum, l’ou, el peix i la carn blanca i substituint-la per hidrats de carboni segons grau d’activitat física. El resultat és que la gent segueix sense tenir una educació nutricional adequada i una prevalença de sobrepès i obesitat a Espanya l’any 2019 de persones majors de 15 anys del 61,6%.
En conclusió, tot i les millores amb el plat saludable versus la piràmide nutricional, encara queda un llarg camí per recórrer.
>> clica aquí i descarrega la imatge <<
