L'alimentació és una necessitat biològica i un dret fonamental. Ara bé, podrem garantir l'accés als nutrients bàsics per a tothom en un futur?
Per respondre una pregunta tan complexa, cal reflexionar sobre la qualitat del que ingerim i, sobretot, les condicions en què es produeix. Aquí és on entra en joc el concepte de sobirania alimentària, que ens convida a prendre el control sobre els nostres sistemes alimentaris.
Què és la sobirania alimentària?
El Termcat defineix la sobirania alimentària com “la gestió d’una política pròpia en matèria d’agricultura, pesca i alimentació, adaptada a les seves característiques ambientals, socials, econòmiques i culturals per aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària”. En altres paraules, és el dret dels pobles a decidir els seus propis sistemes alimentaris segons les seves necessitats.
Aquesta sobirania sovint contrasta amb els grans sistemes industrials que dominen els mercats alimentaris.
La influència de les grans empreses sobre les cadenes de subministrament redueix la capacitat de les comunitats per ser autosuficients i mantenir el control sobre la qualitat i l’origen dels aliments. Segons El diari Crític,
Catalunya només produeix aproximadament el 40% dels seus aliments, la qual cosa il·lustra la dependència dels productes d’importació.
Què implica implantar un sistema d’administració dels aliments?
Implantar un sistema d’administració dels aliments significa gestionar tota la cadena alimentària de manera que es prioritzi la comunitat local i es garanteixi la sostenibilitat dels recursos. Això implica que els productors defineixin els criteris per a la producció dels aliments, es vetlli per una distribució justa, i es fomenti la col·laboració activa de la comunitat en la presa de decisions.
A Catalunya, ja hi ha diverses iniciatives que fomenten la sobirania alimentària. Per exemple, a través de la
Xarxa d’Economia Solidària (XES) petits productors han creat un
catàleg d’aliments de proximitat per reduir l’impacte ambiental i revalorar allò que mengem. L’objectiu és garantir un preu just per a la pagesia i avançar cap a un model agroecològic i de proximitat que preservi el territori.
El
moviment Slow Food també promou la sobirania alimentària indicant els restaurants que treballen amb productes de Km0, on es prioritza la pagesia local, els aliments ecològics i de temporada.
A França, les Associacions per al Manteniment d'una Agricultura Pagesa (AMAP) connecten directament els agricultors amb els consumidors. D’aquesta manera, eliminen els intermediaris i asseguren que els agricultors rebin un preu just. Aquest model fomenta l’agricultura ecològica i de proximitat, i permet als consumidors conèixer exactament l’origen dels aliments.
Pèrdua massiva d’explotacions agràries
Segons l’
Atles de la nova ruralitat,
l’any 1962 hi havia més de 200.000 explotacions agràries a Catalunya, que s’han reduït a poc més de 60.000 en l’actualitat. Aquesta pèrdua evidencia el poder de les grans empreses agroalimentàries, que monopolitzen el sector i limiten la diversitat i l’autosuficiència alimentària.
Llocs de treball en el sector agrari i la indústria alimentària per comarques (agost 2021)
Font: Atles del món rural (versió interactiva 2022)
Cinc grans motius per apostar per la sobirania alimentària
A Catalunya, els pilars de la sobirania alimentària són clars:
-
Producció i autosuficiència: la sobirania alimentària fomenta la independència dels productes d’importació, és a dir, l’autosuficiència. Un país que no és autosuficient es converteix en vulnerable.
-
Aliments saludables: els productes locals solen ser ecològics i de més qualitat nutritiva. A Oidà, per exemple, impulsen els productes de proximitat per garantir una alimentació saludable.
-
Transparència: la sobirania alimentària garanteix que es pugui rastrejar l’origen dels aliments i les condicions en què es produeixen i distribueixen.
-
Foment del comerç local: l’existència d’empreses de producció i comercialització local assegura més llocs de treball directes en la comunitat.
-
Reducció del malbaratament dels aliments: la producció local s’ajusta a la demanda i evita la producció massiva i el malbaratament alimentari.
Aquests beneficis reflecteixen l’essència del concepte “aliments del poble, per al poble”. Les necessitats de la comunitat han de ser el centre de la presa de decisions.
El paper de les institucions i comunitats
Quin rol tenen les institucions públiques? Tot i que la terra és un bé comú, les polítiques financeres i reguladores són eines clau per influir en el sistema alimentari. Les institucions poden aplicar regulacions que prioritzin el comerç local, la sostenibilitat i la producció de proximitat, així com establir normatives per reduir l'ús de productes nocius en la producció d'aliments. Es poden promoure iniciatives com mercats locals, infraestructures de treball col·lectiu o xarxes de suport per als productors. Això enforteix les petites i mitjanes empreses agrícoles.
També és fonamental que les institucions públiques facilitin l’accés a ajuts i subvencions per enfortir el sector. Això és especialment rellevant per als petits productors locals, que sovint competeixen amb les grans empreses industrials. Les línies d'ajut han de tenir com a objectiu no només la sostenibilitat econòmica dels productors locals, sinó també la seva capacitat per innovar i adaptar-se a les necessitats canviants del mercat.
Actualment, Catalunya disposa de 10 línies d’ajuts orientades a millorar el sistema alimentari català en termes de sostenibilitat ambiental, social i econòmica
Et pot interessar: Ajuts i subvencions programats dins de l'Estratègia Alimentària de Catalunya
El camí cap a la consciència de l’alimentació autosuficient
Tenim clara la teoria, però com ho podem portar a la pràctica? Alguns punts clau:
-
Educació i sensibilització: cal conèixer la importància dels productes locals des de l’escola.
-
Iniciatives comunitàries: hem de promoure mercats i activitats que impliquin la participació dels comerços locals.
-
Ajudes econòmiques i programes de suport: cal facilitar les gestions i afavorir les empreses locals amb ajudes per part dels ajuntaments.
Quin futur té la sobirania alimentària?
El camí cap a la sobirania alimentària no està exempt de reptes. L'expansió de l'agroindústria, el canvi climàtic, l'especulació amb les terres agrícoles i la falta d'inversió pública en els petits productors són obstacles importants que dificulten aquest procés. A més, la globalització dels mercats i la dependència dels aliments importats continuen sent una realitat en moltes regions.
Tanmateix, hi ha senyals d'esperança. Les iniciatives locals, el creixent interès per l'agricultura regenerativa i el consum conscient estan canviant el panorama. Les noves generacions de consumidors i agricultors són cada cop més conscients de la necessitat de produir i consumir de manera sostenible.
I el més important: com a consumidors, tenim el poder de decidir. Hem de prioritzar el comerç local, fixar-nos en l’origen dels aliments i implementar mesures per reduir la nostra dependència dels productes importats.
Oidà, per exemple, treballa per impulsar aquests valors i tot l’equip que l’acompanya ho té clar: a Catalunya, productes de proximitat.
BIBLIOGRAFIA
>> clica aquí i descarrega la imatge <<