La importància de l'oli d'oliva en la Dieta Mediterrània

Breu apunt de la Dieta Mediterrània

S’anomena Dieta Mediterrània a una forma d’alimentar-se basada en els productes i la manera de cuinar-los compartida pels països que conformen la conca mediterrània: Espanya, França, Mònaco, Itàlia, Malta, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Montenegro, Albània i Grècia a Europa; Turquia, Xipre, Síria, Líban i Israel a Àsia i el Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia i Egipte a Àfrica.

Tots aquests països comparteixen uns trets distintius intrínsecament lligats a la manera de viure de la Mediterrània. Per això, quan parlem de Dieta Mediterrània hem de fer-ho des del sentit més literal del terme dieta. Aquest vocable procedeix del terme llatí “diaeta” basat en el grec /díaita/ que significa “manera de viure”, “règim de vida”.

Els productes, les receptes i, per sobre de tot, el tarannà amb què es gaudeixen van molt més enllà del concepte de menjar per viure. Ben al contrari, constitueixen part fonamental d’una cultura i uns valors familiars i socials únics.

El 16 de novembre de 2010, la UNESCO va inscriure la Dieta Mediterrània en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, reconeixent els seus beneficis per a la salut i fent valdre la vàlua intangible que significa com a forma de vida.

I l’oli d'oliva és el seu tret més distintiu.

Origen i tradició de l’oli d’oliva

Sabies que s'han descobert restes d'oliveres que daten del període Miocè Superior, fa 20 milions d'anys, molt abans que aparegués l'ésser humà?

La zona originària de l'olivera silvestre abastava des del sud del Caucas fins a l'Iran i les costes mediterrànies de Síria i Palestina on el seu cultiu es va desenvolupar i va expandir cap a Xipre i des de l'illa de Creta cap a Egipte. A partir del s. VI aC la seva sembra es va difondre per tots els països mediterranis.

En l'antic Egipte se'l considerava un bé molt preuat i se li donava un ús religiós i espiritual, tal com era representat en les diverses troballes arqueològiques.

Donat el clima poc apropiat per a conrear plantes oleaginoses, la producció a Egipte era escassa i l'oli s'importava d'altres llocs com Grècia on la seva producció era molt important i el seu ús, culinari, medicinal i cosmètic, es destinava a les classes més afavorides.

Els romans van adquirir dels grecs els coneixements del conreu i la producció d'aquest or líquid i els van optimitzar.

L'oli d'oliva va passar a ser un element primordial de l'economia romana, al costat del pa i al vi i un ingredient imprescindible en la seva gastronomia. També se li donava un ús mèdic, estètic i com a combustible per a la il·luminació.

Durant l'edat mitjana va tornar a ser un producte exclusiu per a les classes socials més altes i la seva producció va quedar en mans dels ordes religiosos que també li van donar un ús litúrgic. L'oli era consagrat i es feien servir llums d'oli als altars de les esglésies.

Al nostre país l'arbre de l'olivera va ser introduït pels fenicis o els grecs i el seu conreu va obtenir una gran rellevància durant l'Imperi romà.

Actualment, l'oli d'oliva és un ingredient imprescindible, símbol de salut i sabor, tant a l'alta cuina com a totes les llars.

Avui dia, Catalunya disposa de cinc denominacions d'origen protegides d'olis d'oliva verge extra que són el reflex de la diversitat i l'alta qualitat dels olis catalans. Aquestes cinc DOP cobreixen pràcticament tot el territori d'oliverar català. Són les següents:

Les Garrigues
Oli de l’Empordà
Oli de Terra Alta
Oli del Baix Ebre-Montsià
Siurana

Evidències científiques de les propietats de l’oli d’oliva i els beneficis que ens aporta

L'oli d'oliva és un aliment amb unes propietats nutricionals i saludables excepcionals. És objecte de continus estudis arreu del món que demostren els magnífics beneficis que ens aporta el seu consum.

Aquests estudis han permès asseverar evidències epidemiològiques que demostren la relació de la ingesta habitual de l'oli d'oliva amb la prevenció de malalties cardiovasculars:

L'oli d'oliva permet el descens de les concentracions plàsmiques de colesterol total i LDL (lipoproteïnes de baixa densitat) però sense modificar les concentracions plàsmiques de colesterol HDL (lipoproteïnes d'alta densitat). A més, les seves propietats antioxidants eviten la peroxidació, és a dir, la degradació oxidativa dels lípids, i disminueixen el risc de formació de plaques d'ateroma, plaques de cèl·lules mortes de colesterol enganxades a les parets arterials que bloquegen el flux sanguini.
El consum d'oli d'oliva té un efecte antihipertensiu que normalitza i redueix els paràmetres de tensió arterial.
Alguns estudis determinen que l'oli d'oliva redueix la resistència a la insulina i els valors basals de glucosa.
L'oli d'oliva conté un component químic natural, l'oleocantal, amb propietats antiinflamatòries similars a l'ibuprofèn i que no comporta els efectes secundaris del fàrmac. Tanmateix, un nou estudi porta endavant una investigació sobre l'activitat anti proliferativa contra les cèl·lules de melanoma.
Ja ho hem mencionat abans, l'oli d'oliva té un important paper en la prevenció de l'estrès oxidatiu. Recents estudis estableixen que l'àcid oleic pot inhibir l'activació transcripcional de determinats gens associats als processos metastàtics en alguns tipus de càncer.
El consum quotidià d'oli d'oliva contribueix a reduir la secreció d'àcid en les funcions gàstriques i millora l'absorció dels nutrients sigui. Col·labora al trànsit intestinal lubricant la mucosa i ajudant a pal·liar problemes de restrenyiment. També augmenta la producció de sals biliars i afavoreix la funció orgànica del pàncrees.

Tinguem en compte que encara no es coneix la totalitat dels components de l'oli d'oliva, la seva estabilitat quan són ingerits o els efectes quan són metabolitzats. Les investigacions continuen i el futur d'aquest tresor gastronòmic deixa entreveure rellevants beneficis per a la nostra salut.

Sens dubte, pel seu sabor i les seves boníssimes propietats nutricionals i saludables, l’oli d’oliva és un element indispensable en els nostres àpats i intervé gairebé en l’elaboració de tots els plats, des d’unes llesques de pa amb oli fins als sofregits que són la base de moltes receptes mediterrànies.

No en va, el metge, escriptor i poeta francès Georges Duhamel va arribar a afirmar: “el mediterrani acaba on l'olivera deixa de créixer”.