En català tenim un insult, ser una bleda assolellada, per anomenar pàmfila o amb poc caràcter a una persona, i es relaciona a aquesta fantàstica verdura amb una cosa avorrida. Doncs tot el contrari, les bledes, tant per contingut en vitamines i minerals, com per sabor, si es cuinen bé, són una hortalissa d’allò més interessant.
La bleda, Beta vulgaris var. cicla, és una verdura de fulla verda llarga amb un nervi central, anomenat penca, que sol ser blanc, però segons la varietat, també en trobareu de color vermell i groc. És de la mateixa família que la remolatxa, però en aquest cas, es cultiva per aprofitar les fulles.
Les bledes són originàries de la costa del mediterrani i consumides antigament tant per grecs com per romans i fins hi tot per civilitzacions anteriors. A Espanya es cultiven sobretot a Catalunya, Múrcia i València, i tot i que les trobareu tot l’any, la millor època per consumir-les és a la tardor i l’hivern. La major part del seu pes és aigua i són riques en fibra, per tant, aporten poques calories i sacien i per això són recomanables per millorar el trànsit intestinal o per ajudar amb l’objectiu de pèrdua de pes. Són font interessant de minerals, com calci, potassi, ferro i magnesi, tot i que la seva absorció es pot veure afectada perquè també conté oxalats. Per aquest motiu, cal anar amb compte amb el seu consum si es pateix de càlculs o litiasis renal, però en canvi són força diürètiques. També destaquen per aportar vitamines com la A, la C i sobretot l’àcid fòlic tant important per a les embarassades.
L'hort d'en Pau: Creiem en el respecte pel medi ambient, en la producció d'aliments saludables i en la dignificació de la feina de pagès.
A la cuina, sempre s’han servit rebullides i mal acompanyades, fet que les feia perdre la majoria de vitamines i minerals amb l’aigua de cocció i les deixava ben insípides. Per recuperar la seva bona fama, cal donar un gir a la presentació i als plats. S’han de netejar molt bé i es poden afegir crues i picades fines, quan són de mida petita, a amanides, o bé amb poca aigua fer-les escaldades tres o quatre minuts. També són agraïdes al vapor o saltejades, servides amb alguna salsa casolana o afegides a truites, cremes, quiche, canelons o croquetes. O bé, combinen d’allò més bé amb llegums per fer un plat complet, deliciós i saludable.
A l’hivern omple de vitalitat els teus plats amb aquesta hortalissa de proximitat, fresca i rica en vitamines, minerals i fibra.
Sóc la Laura Crosas Gonzalez, Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat de Barcelona amb extensió Universitària de Nutrició Esportiva. Titulada en Naturopatia per la IFP Sanitaria Roger de Llúria i especialitzada en patologies digestives, sobrepès i obesitat. Des de fa més de 10 anys treballo a l’Herboristeria i Dietètica Salus de la Garriga on actualment també passo consulta.
Amb el contingut del bloc, pretenc promoure una alimentació i hàbits saludables que millorin la qualitat de vida de les persones i compartir la meva passió i coneixement sobre la nutrició, la cuina i aquells aliments dels que ens proveeix la terra.
Cultivem, recolecten, assequem i transformem plantes medicinals i aromà tiques de manera artesanal. Tenim una hectà rea de cultiu en ecològic a Araós (Pallars Sobirà ) a 1000 metres d'alÃ...
>> clica aquà i descarrega la imatge <<
