L’endívia, és una hortalissa que es presenta en forma de cabdell tancat de fulles blanques fines com de vellut i acabades en punta d’un to verdós. És molt preuada per ser refrescant, cruixent, aromàtica i amb un toc amarg. La podeu trobar al mercat de tardor a gairebé estiu per tenir una forma de cultiu força peculiar.
L’endívia, Cichorum endivia, es creu que té origen mediterrani perquè egipcis, grecs i romans, usaven les fulles de les formes silvestres per cuinar o afegir a amanides. Posteriorment, es van iniciar noves tècniques de cultiu a Europa i es van començar a blanquejar, obtenint l’aparença actual. Aquest procés es pot aconseguir de dues maneres, la primera, de forma més natural, és cobrint de terra les arrels i tancant el cabdell amb les fulles externes o paper, evitant així la fotosíntesi. La segona, més industrial, es tracta de recollir-les i mantenir-les a les fosques en hivernacles on es controla llum, calor, humitat i reg fins a la seva venta. L’endívia pertany a la mateixa família que l’enciam o la carxofa, però com el seu nom científic indica també és una varietat de xicoira, de fet juntament amb l’escarola totes procedeixen del mateix avantpassat botànic. Més del 90% del pes de l’endívia és aigua i és molt saciant per ser una font interessant de fibra, per aquest motiu, és un aliment molt recomanat en pautes per aprimament. A més a més, també aporta folats i provitamina A, interessant per a les mucoses i alguns minerals que ajuden amb la diüresis i la retenció de líquids. A la cuina és molt agraïda, doncs només cal tallar el tronc i separar les fulles i, un cop ben netes, es poden consumir en cru per aprofitar totes les seves propietats i gaudir d’un plat cruixent un poc amarg. Queda molt bé com a entrant, però també serveix com a guarnició d’altres plats si es passa per la paella amb herbes aromàtiques o espècies, per la brasa, o fins i tot es fregeix. Les fulles es poden farcir d’altres ingredients com fruits secs, formatges, peix blau en conserva o fins i tot fruites, o bé, amb alguna vinagreta o salsa casolana. D’aquesta manera el contrast de sabors i colors serà tot un espectacle pel vostre paladar.
És important no oblidar l’aport diari de vegetals a la dieta i l’endívia pot ser una gran aliada; tant per facilitat a l’hora de preparar-la, com per sabor i textura, com per versatilitat alhora de servir-la.
>> clica aquí i descarrega la imatge <<
