La xirimoia, la gran desconeguda de les fruites exòtiques, que no deixa indiferent a ningú, ni tant sols pel seu aspecte, és originaria dels andes peruans i muntanyes d’equador; fou importada a Europa des d’Amèrica i actualment el seu principal cultiu es troba a Andalusia.
Aquesta fruita, verda i rugosa per fora, de pell similar a la d’un rèptil, prové del xirimoier, Annona cherimola; quan es talla per la meitat la seva polpa blanquinosa i carnosa, que pot recordar a la de la pera, amb llavors negres, contrasta amb el seu exterior i, el seu sabor dolç, pot recordar lleugerament al plàtan. De fet, en la seva llengua original, el quítxua, xirimoia vol dir llavors fredes, fent referència a les elevades altituds on creix l’arbre entre clima fresc i assolellat. La seva temporada òptima de consum és als mesos de fred, de setembre a gener i tot i existir diferents varietats i, als seus països d’origen trobar peces d’aproximadament 1 quilo, a Espanya es comercialitzen unes més petitones d’entre 150gr i 200gr de pes. Per trobar el punt de maduresa correcta, cal que no estigui ni massa dura, ni molt tova al tacte i que la pell no presenti taques negres, d’aquesta manera la seva dolçor serà l’ideal i la podreu menjar com si fos un caqui a cullerades. Com la majoria de fruites, més de la meitat del seu pes és aigua i per tant hidratant, però també conté força sucres, per aquest motiu, les persones diabètiques cal que vagin amb compte de no abusar-ne i que la consumeixen fresca per aprofitar la seva fibra, i evitar-la amb forma de batut. També és rica en vitamines com la C i minerals com el potassi, per tant, indicada pel seu lleuger efecte diürètic, per ajudar al bon funcionament del sistema immunitari i perquè a més de ser saciant, és de fàcil digestió. La podeu trobar en receptes de confitura i rebosteria, i a l’estiu en batuts i liquats. Si costa treure les llavors, podeu passar la polpa per un colador xinès i la crema resultant la podeu usar per afegir a iogurts, o a receptes de postres per aportar dolçor i reduir els grams de sucre afegit.
La xirimoia, com a fruita tropical té grans competidores com el mango, però al ser de cultiu nacional, amb grans propietats i sabor dolç, cada vegada és més fàcil de trobar-la al mercat i afegir-la a la teva dieta.
>> clica aquí i descarrega la imatge <<
