La teva veu
Jordi Bosch - Mama Fermenta
Laura Crosas Gonzalez
Oidà!
L'Encaix Espai de joc
Receptes Express
Nadine Campos
Rete Demos
Formatgeria Mas d'Eroles
Carme Pla Sancho
Eco Agricultura MARJALA
Laura Solans
Associació Manou
Ton Rimbau
Horta de la Tuka
peix a casa
Mas Jalech
Reeducant les violències
Casa Bella natura
EcoBoulevard
Comarques al plat - Jo cuino en català
La Circular
El Rinclowncito
Xevi Gonzalez
CataNostrum
NO ÉS MÀGIA ÉS CUINA
Daniele Dibitonto
Peixateries La Garriga
Yolanda - La Perla Selecta
Molí de les Tinalles
Elisenda Soler
Món Ferment
11 maig 2022 · 1392
autor@
Nadine Campos




Els horts urbans: oasis verds a les ciutats

Els horts urbans no són una novetat ni una moda. Ben al contrari, tenen força història a les espatlles i han estat claus en diversos moments de la història. 
Actualment, són una eina cada cop més poderosa com a element transformador de les ciutats.
 
Veritables illes verdes entre un munt de ciment, els horts urbans ens permeten retrobar-nos amb la natura i gaudir dels seus tresors. Alhora, representen un compromís amb el medi i amb nosaltres mateixos com agents dinamitzadors d’un canvi necessari.
 

Una ullada enrere…

Les ciutats han estat sempre vinculades a l’agricultura. Des dels primers assentaments humans sedentaris, el conreu de la terra, primer els cereals i després les hortalisses, han estat la base de l’alimentació humana.
 
L’horticultura urbana ha estat present al llarg de la història, bé com a entreteniment de les elits romanes o com a mitjà de subsistència en moments de crisi.
 
Des de la revolució industrial, el creixement urbanístic donat per l’emigració de les persones de les àrees rurals que es traslladaven a treballar a les noves fàbriques de les ciutats va començar a allunyar l’home de la natura, malgrat que, paradoxalment, va ser més necessària que mai l’horticultura urbana per poder conrear aliments per l’autoconsum d’aquestes famílies.
 
També durant les dues grans guerres mundials, els horts urbans van significar una eina de subsistència per a milers de persones.
 
La reconstrucció de les ciutats després de la Segona Guerra Mundial, lluny de fer valdre l’experiència dels horts urbans, no va tenir en compte l’espai per poder continuar amb aquesta iniciativa i no va ser fins a la dècada dels setanta del segle XX, quan tornen a ressorgir, tant als Estats Units com a diversos països europeus, sobretot en els barris que acollien les famílies amb més baixos recursos per fer front a un context de recessió econòmica per la crisi energètica.


 
En les dècades posteriors, els horts urbans van continuar sent presents a les ciutats, encara que eren considerats com un passatemps per la gent jubilada o per les persones amb una visió més alternativa i minoritària.
 
Però tot això ha anat canviant a mesura que creixia la conscienciació per la sostenibilitat i l’ecologisme com a resposta a la degradació del medi ambient, la crisi econòmica i la preocupació per l’actual sistema de producció d’aliments que ha passat de les mans de petits i mitjans agricultors a les salpes de la indústria multinacional.

 

Els horts urbans com a eina multidisciplinària
 

Avui en dia, els horts urbans desenvolupen una important tasca social com demostren aquests exemples:
 
  • Són dinamitzadors de la convivència veïnal establint xarxes que acullen persones d’arreu implicades en un model de consum responsable i sostenible.
  • Són espais d’alt valor ambiental per les ciutats.
  • Ajuden a les persones grans a mantenir-se actives, millorant la seva salut física i omplint part del seu temps.
  • Tenen una funció educativa envers els nens i els joves, donant-los l’oportunitat de conèixer l’horticultura i els productes ecològics i de temporada alhora que estableixen vincles intergeneracionals.
  • Per a moltes persones que viuen a les grans ciutats suposen el seu únic contacte amb la natura.
Tenir la natura dins les ciutats és cada cop més una realitat gràcies a les iniciatives i associacions veïnals a les quals alguns ajuntaments s’apunten per, a poc a poc, transformar els models urbans.
 
Ciutats com  Girona, Manlleu, Terrassa, el Prat de Llobregat o Barcelona ja tenen un important nombre de parcel·les destinades a l’horticultura urbana. 




 
Com a exemple, i segons dades de l'Àrea d'Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona, l’any 2021 la ciutat disposava de 119 horts urbans gestionats per diverses entitats que promouen la participació ciutadana i més de 350 horts escolars. 

 

Tots podem gaudir d’un hort urbà


A poc a poc, de vegades massa a poc a poc, els ciutadans són més conscients del valor d’una alimentació responsable amb la salut i amb la cura del medi. No tot s’hi val per omplir els prestatges dels establiments i comptar amb tota classe de productes tot l’any té un cost de vegades força més alt que el preu que paguem.
 
Per això, cada cop són més les persones que decideixen conrear alguns productes pel seu autoconsum com a via per menjar productes frescos i ecològics alhora que els serveix també com afició, activitat física i trobada amb la natura.
 
Hi ha diverses formes de fruir d’un hort urbà. 
 
Els ajuntaments de les diverses localitats assignen la cessió temporal dels horts urbans mitjançant convocatòries. Solen estar dirigides a gent més gran de  seixanta-cinc anys i s’han de complir les condicions que cada consistori estableix.
 
L’altra manera d’omplir el plat amb productes conreats per un mateix és muntar el nostre propi hort urbà al jardí, terrassa o balcó de casa nostra.
 
Per petit que sigui l’espai que tinguem, val la pena conrear hortalisses i verdures com tomàquets, enciams, cebes, alls o espinacs, plantes medicinals i aromàtiques, espècies i, si l’espai és suficient, fins i tot podem tenir fruiters. 
 
Els horts d’autoconsum són, tal com diu la seva denominació, per produir aliments pel consum propi i no es poden comercialitzar, tal com ens informen des de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària.
 
Comptant amb unes hores de sol i tenint cura del reg, l’hort urbà ens permet tenir hortalisses lliures de químics i retrobar-nos amb el sabor veritable dels aliments i observar el cicle de la natura.
 
Depenent de l’espai del qual es disposi variarà el tipus d’hort, les eines necessàries i la manera de regar. En un terreny urbà, un pati o un jardí podem preparar i sembrar directament al sòl, mentre que a una terrassa, un balcó o fins i tot una finestra ho farem en testos o jardineres. En funció de tot això triarem les eines i establirem el sistema i la periodicitat del reg.
 
El ressorgiment i auge actual dels horts urbans va lligat a un model alimentari on es fan prevaler els productes autòctons, frescos, ecològics i de proximitat com un pas més cap a una societat més sana i conscient del valor de la natura.
 
«El més revolucionari que existeix en aquests temps que corren és conrear els teus propis aliments»  (Vandana Shiva - Física, escriptora, filòsofa i activista hindú)


 
Fonts consultades:
https://www.diaridegirona.cat
https://xarxanet.org
https://www.alimentaciosostenible.barcelona
https://www.elcritic.cat
https://acsa.gencat.cat
 


Si compres alguna cosa a www.oida.cat mitjançant enllaços a les nostres històries i receptes, és possible que guanyin una comissió l'autor@ del post i les impulsor@s. Això ajuda a donar suport a els nostres veïns i veïnes. Aprèn més, tu també pots incentivar el comerç local recomanant productes de la terra, i treure’t un pico mentre ho fas! www.oida.cat/impulsa. Si no, ens pots enviar una propina 😘 www.oida.cat/propulsa





Comparteix a les xarxes!
Oidà, guanya punts!! Uneix-te a la llista dels dimecres! Cada dimecres un nou missatge al WhatsApp amb notícies de productors, establiments i productes que tens més a prop teu! Si formes part de la llista participaràs en un sorteig mensual d'un val de 10 a 100 euros !!!
autor@
Nadine Campos

Em dic Nadine Campos i sóc creadora de continguts. Vitalista i curiosa, mai paro quieta. He estudiat i treballat en àmbits diversos. També les meves aficions són variades: escriure, llegir, dibuixar, cuinar i practicar Pilates, entre altres.

Escric des de sempre i tinc diversos blogs on publico relats, reflexions i textos divulgatius de temes que em semblen interessants.
Sóc diplomada en Graduat Social i també m'he format en l'àmbit de les teràpies manuals i la nutrició.

Quan la vida em va voltejar com a un mitjó, vaig decidir emprendre i fer de la meva passió, la meva professió. Era el moment. Tenia el bagatge, l'experiència vital i la millor lliçó: res és segur i tot és possible.

Actualment col·laboro amb agències de màrqueting i publicitat i amb empreses amb interessos molt diversos, descobrint cada dia coses noves sobre els temes dels quals escric.

Un desig: un bagul de temps infinit per a no deixar mai d'aprendre.

Articles sobre el mateix tema
Altres temàtiques
Destacats
Herbes de l'Alt Pirineu
Herbes de l'Alt Pirineu

Cultivem, recolecten, assequem i transformem plantes medicinals i aromàtiques de manera artesanal. Tenim una hectàrea de cultiu en ecològic a Araós (Pallars Sobirà) a 1000 metres d'alÃ...