L’artesania és molt més que la producció de productes i objectes. La conjugació d’
ofici,
creativitat i
tradició converteix l’originalitat individual en un vehicle per transmetre la cultura, la història i la identitat col·lectives.
Els artesans són valedors del patrimoni cultural alhora que reforcen l’arrelament social i dinamitzen l’economia i el desenvolupament local.
Característiques dels productes artesans
La producció artesanal de productes alimentaris i no alimentaris té unes característiques determinades que confereix un caràcter propi i diferenciador:
-
Els productes són realitzats manualment o amb maquinària moguda de manera individual per un artesà o col·lectivament per una unitat productora artesana.
-
Es conserven les elaboracions i tècniques tradicionals i els dissenys autòctons.
-
L’artesà té ofici, és a dir, posseeix els coneixements i l’habilitat per fer elaborar l’objecte o producte amb les tècniques i les eines del gremi
-
Són produccions petites i diferenciades, amb el valor afegit del temps i l’estima per l’ofici, força lluny de la producció repetitiva i sense ànima de les indústries.
-
Els productes transmeten la personalitat de l’artesà i el seu bagatge cultural i identitari.
L’ofici d’artesà
L’artesania és tan antiga com les necessitats quotidianes. Les persones feien servir els elements naturals que tenien a l’abast, com el foc, la terra o l’aigua, per poder sobreviure interactuant amb l'hàbitat..
Així, a poc a poc i resolen les necessitats del dia a dia, van anar sorgint especialitzacions segons es transmetien les habilitats a les diferents generacions fins a arribar a la figura del mestre artesà i donant pas a una activitat econòmica amb l’aparició de petits tallers i la formació dels primers gremis.
Des d’una necessitat domèstica, l’artesania va esdevenir una activitat econòmica amb un important pes econòmic, social i cultural.
Al llarg dels segles, l’artesania anava incorporant les influències de les diferents tècniques, eines i maneres de fer dels pobles que passaven i s’establien al territori, enriquint el valor dels productes com a patrimoni cultural.
L’artesania: element de cohesió social i econòmica
Les societats contemporànies han deixat perdre moltes d’aquestes habilitats i, en conseqüència coneixements, tècniques i eines que els eren pròpies. En determinades èpoques ha estat, i encara ho és, molt difícil preservar aquest patrimoni que passa de pares a fills. Això no obstant, l’esforç continuat d’algunes persones permet el reconeixement dels valors històrics, culturals i artístics que atorguen a l’artesania un valor identitari.
Els artesans han hagut d'adaptar-se aprofitant els avenços i els canvis de tendències sense perdre els seus trets característics.
Actualment, els productes artesans ja no s’adquireixen per resoldre les necessitats bàsiques i quotidianes. Quan adquirim un producte o objecte artesà som conscients del valor afegit que va més enllà del seu preu: l’originalitat, el temps dedicat a l’elaboració, l’estima en el tracte de les matèries primeres, la qualitat inherent a la feina manual i, fins i tot, el tarannà de l’artesà són trets intangibles que fan únic el producte que ens emportem.
D’aquesta manera establim un vincle amb tot el llegat cultural i històric que s’ha transmès al llarg dels segles i obrim la porta a un desenvolupament econòmic i sostenible de la comunitat que el preserva.
L’artesania a Catalunya
A través del
Centre d'Artesania Catalunya del Consorci de Comerç, Artesania i Moda, s’ha classificat la producció artesanal al nostre país segons criteris geogràfics, establint zones d’interès artesanal (ZIA) formades per municipis que comparteixen una activitat artesana homogènia o bé són zones amb una alta concentració de tallers artesanals.
Els productes artesans s’acrediten amb un distintiu segons la denominació d’origen sota la marca de producte català.
Paral·lelament, existeix la distinció d’oficis singulars vinculats a una zona geogràfica que permet identificar els oficis amb denominació d’origen catalana per evitar que desapareguin, mitjançant activitats per promoure’ls i atendre la creixent demanda per aprendre aquests oficis o donar un reconeixement a qui els han après d’altres mestres artesans.
Algunes d’aquestes iniciatives són:
-
Les escoles d’arts i oficis.
-
Els gremis i associacions com la Federació d’Associacions d’Artesans d’Ofici de Catalunya (FAAOC).
-
Els premis i reconeixements com el Diploma de Mestre Artesà o el Premis Nacionals d’Artesania.
L’artesania a Catalunya està conformada per empreses familiars i microempreses que creen llocs de treball i revitalitzen zones rurals i economies locals, alhora que transmeten les tradicions, usos i costums que ens defineixen com a país.
Fonts consultades: