Quan la primavera desperta amb força, els mercats s'omplen de colors tendres i sabors frescos. Entre tots els tresors d'aquesta estació, hi ha un petit gran protagonista que, sovint, passa desapercebut però que mereix tota la nostra atenció: el pèsol.
El pèsol, molt més que un acompanyament
El Pisum sativum, més conegut com a pèsol, és una lleguminosa que ha estat cultivada des de fa milers d'anys. Tot i que tècnicament és una llavor, el consum que en fem habitualment —fresc, tendre i dolç— el fa més semblant a una verdura. El pèsol ha estat present en la cuina tradicional catalana des de sempre, apareixent en plats tan emblemàtics com els pèsols ofegats amb ceba i botifarra negra, o acompanyant fricandós i arrossos de temporada.
Temporada òptima, curta però deliciosa
La temporada natural del pèsol fresc és relativament curta: comença a florir a finals d’hivern i arriba al seu moment àlgid entre març i maig. És durant aquests mesos quan el pèsol ofereix la millor textura i el sabor més dolç, gairebé com una llaminadura vegetal. A l'estiu, si no s'ha collit a temps, s'endureix i perd bona part de la seva dolçor.
Això fa que el seu consum sigui un veritable homenatge a la temporalitat i una crida a aprofitar el moment. Comprar pèsols frescos, encara dins de la beina, és un petit luxe que connecta amb el ritme de la natura.
Un aliment ple de virtuts
Més enllà del seu sabor suau i la seva textura cremosa, el pèsol és una autèntica bomba de nutrients. És ric en proteïnes vegetals, fibra, vitamines com la C, K i del grup B, i minerals com el ferro, el magnesi i el zinc. A més, el seu alt contingut en antioxidants el converteix en un aliat per a la salut cardiovascular i la prevenció de l’envelliment cel·lular.
Tot això, amb un contingut calòric molt moderat, que el fa ideal per a dietes equilibrades. Un aliment excel·lent per incloure en una dieta equilibrada, saludable i energètica.
Pèsols amb nom propi
A Catalunya, hi ha varietats de pèsol que gaudeixen d’un gran prestigi. Un dels més famosos és el pèsol de Llavaneres, conegut també com a pèsol garrofal, amb una dolçor i una textura que gairebé es fon a la boca. Tant és així, que sovint se’l coneix com “el caviar verd”.
El pèsol a la cuina, algunes idees.
Quan tens a les mans uns bons pèsols frescos, el millor que pots fer és respectar-los. Una cocció breu, de pocs minuts, amb una mica de ceba tendra o una mica de menta, és suficient per treure’ls tot el potencial. També poden brillar en una truita, una crema freda o un saltat ràpid amb menta i llimona.
Evita sobrecuinar-los: un pèsol que ha bullit massa es torna farinos i trist. Cuina ràpida i amorosa, aquesta és la clau.
El pèsol és un d’aquells aliments que ens recorda com n’és d’important menjar de temporada. La seva dolçor natural, el seu valor nutricional i la seva versatilitat a la cuina el converteixen en un imprescindible de primavera. Aprofita’l mentre duri... perquè un cop passat maig, hauràs d’esperar tot un any per tornar a gaudir-ne amb plenitud.
Fonts consultades:
Fundació Alícia – Temporada de primavera
Ets el que menges – Pèsols: petits però potents
Cuina.cat – Receptes amb pèsols
Gencat – Guia d’alimentació saludable
>> clica aquí i descarrega la imatge <<
