Avui parlem d’un dels principals productes de la cuina mediterrània i un imprescindible en el rebost de les cuines catalanes, sobretot, a l’estiu: el tomàquet.
Vell conegut nostre des de fa més de cinc segles, el tomàquet és originari de Sud-amèrica, concretament del Perú i de Bolívia i la seva història és plena de curiositats.
T'expliquem dues d'elles a continuació:
●
Sabies que el tomàquet és una fruita? Des del punt de vista de la Botànica, el tomàquet és una fruita, ja que és la part de la planta que conté les llavors. No obstant això, no és un aliment que se solgui servir com a postres i, per tant, el considerem una hortalissa.
Com a anècdota, l’any 1883 als Estats Units es va aprovar una llei que obligava a pagar una taxa del 10% a les hortalisses importades, encara que no pas als qui importaven fruites. Les empreses afectades van al·legar davant la Cort Suprema que el tomàquet és una fruita i que, per tant, quedava fora de la taxa impositiva, mentre que l'Autoritat Portuària de Nova York defensava que com que es feia servir com a hortalissa, quedava subjecte a pagar el recàrrec.
Doncs, la decisió de la Cort Suprema va ser categòrica i va fixar per sempre la postura oficial:
Botànicament parlant, el tomàquet és una fruita, però legalment és una hortalissa. Potser serà qüestió de deixar decidir al tomàquet.
● Segona curiositat en forma d’endevinalla: Quina és l'única paraula catalana el diminutiu de la qual sorgeix en treure-li l'accent?
● Pel seu gust, es considera que el sabor del tomàquet és umami, una paraula japonesa composta per dos termes, umai (deliciós) i mi (gust), i creada per definir el cinquè sabor bàsic que no és ni dolç, ni salat, ni àcid, ni amarg. I, efectivament, el tomàquet té un gust deliciós!
I ara sí, anem per feina.
El tomàquet és un producte versàtil que fem servir cru, fregit, guisat, fer-ne conserves i trobar-lo comercialitzat com a pasta o en suc.
Vist l'aprofitament que se li dona, no és d'estranyar que es conreï a tot el món i existeixin multitud de varietats amb diferents grandàries, colors i formes.
De fet, és el principal producte agrícola des del punt de vista econòmic i cada any es produeixen més de 90 milions de tones a tot el planeta.
La valuosa aportació nutricional del tomàquet
Nutricionalment parlant, estem davant d’un producte baix en calories, ja que la majoria del seu pes és aigua i ric en fibra, vitamines i minerals, nutrients dels quals et parlem tot seguit.
-
Compost en un 94% per aigua, el macronutrient majoritari són els hidrats de carboni. És una important font de vitamina C,100 grams de tomàquet cobreixen la meitat de les nostres necessitats diàries d’aquesta vitamina, i de provitamina A, bàsicament en forma de betacarotens.
-
Entre els minerals destaquen el potassi, necessari per a l’equilibri de fluids dins i fora de les cèl·lules, i el calci, bàsic per al bon estat ossi.
-
És rellevant la seva riquesa en licopè, un carotenoide responsable del color vermell del tomàquet que té un alt poder antioxidant i es relaciona amb un menor risc de patir malalties cardiovasculars i càncer. La quantitat de licopè ve determinada per la varietat, els que més tenen són els de tipus pera, la maduresa, com més madurs més abundants el licopè, i la forma de fer-los madurar, sempre millor a l’aire lliure i a la mata, no criats en hivernacles i emmagatzemats.
Com a recomanació, si el mengem triturat o cuinat amb oli optimitzem l’aborció del licopè per l’organisme.
-
La seva riquesa en carotenoides no acaba aquí. És destacable el seu contingut en luteïna i zeaxantina, dos carotenoides de caràcter antioxidant presents en l’àrea central de la retina, la màcula i el cristal·lí de l’ull i que, per tant, tenen un important paper en la prevenció de la DMAE (Degeneració Macular Associada a l'Edat) i de les cataractes.
-
Per la seva aportació en fitosterols, contribueixen a disminuir els nivells de colesterol en sang.
-
Destaquem també el contingut en tomatina, un antibiòtic amb propietats antibacterianes, antimicòtiques i antiinflamatòries.
El tomàquet no només està boníssim sinó que és un tresor per a la nostra salut.
Principals varietats de tomàquet que podem trobar a Catalunya
Tomàquet de pera de Girona
Aquesta varietat destaca per la seva dolçor que el fa especialment indicat per l’elaboració de conserves i salses. Prové sobretot de les hortes empordaneses i gironines i és molt emprat en amanides i plats freds pel seu gust dolç i cremós.
És un tomàquet corpulent, amb parts que verdegen i una base ampla com una pera. El trobem als mercats durant l’estiu.
Tomàquet de Montserrat o tomàquet de rosa
Aquest tomàquet de grans dimensions és una varietat pròpia de la província de Barcelona, especialment de les comarques del Bages, l’Anoia i el Vallès, que s’ha tornat a recuperar amb força els darrers anys. Presenta una forma de carabassa i es caracteritza per les diferents tonalitats que van des del color verd al rosa i, fins i tot, al vermell si està ben madur.
Té una pell molt consistent i està força buit a l’interior, la qual cosa el fa ideal per fer-lo farcit. El trobem a l’estiu i el seu sabor dolç i refrescant és perfecte per menjar-lo cru en plats freds.
Tomàquet de penjar
Aquesta varietat autòctona es diferencia d’altres tomàquets pel seu calibre més petit, la seva pell gruixuda i resistent que permet una llarga conservació i per la quantitat més gran de polpa.
És costum el seu ús per a untar el pa i posar oli d’oliva i una mica de sal. També és idoni per menjar en amanides o fer-lo servir en salses i rostits.
El nom es deu a la forma d’elaboració artesanal, cosit amb un fil i unit en un enfilall. El podem trobar al mercat a l’hivern.
Tomàquet de Benach
Aquesta és una varietat no certificada que prové de les comarques del Baix Camp a Tarragona. Té una grandària mitjana i presenta una forma semi arrodonida amb una base plana i els costats dividits en quatre cantons. En el seu punt òptim de maduració és d’un color vermell no gaire intens i conté una quantitat reduïda de polpa.
Es recull durant tot l’estiu i la tardor, fins que arriba el fred. És molt saborós i és ideal per menjar cru, tot sol o en una amanida.
Tomàquet Cor de Bou
Una altra varietat típica de Catalunya que rep aquest nom per la seva forma i grandària. La seva pell és molt fina i d’un color vermell intens i brillant. El seu gust és carnós, molt gustós i té molt poques llavors.
El Cor de Bou és una de les varietats més preuades i se sol menjar sol amb una mica d’oli i sal. Es pot trobar durant l’estiu als mercats.
Tomàquet de branca
Aquesta varietat es comercialitza amb els tomàquets units a la branca de la tomaquera. Té una pell vermella, ferma i llisa i un sabor i olor intensos. El trobem a l’estiu i és perfecte per menjar cru o per escalivar a la brasa o al forn.
Per acabar, us donem quatre trucs que un poden ser útils:
-
Per madurar els tomàquets pots deixar-los prop d’una finestra on toqui el sol. També funciona embolicar-los amb paper de diari i deixar-los fora de la nevera.
-
Per pelar els tomàquets és típic escaldar-los en aigua bullent. Una altra manera de fer-ho és passar la part no tallant de la fulla d’un ganivet per la pell, com si volguéssim raspar-lo. Després fem una petita incisió superficial i la pell es desprèn.
-
Si us queda la salsa de tomàquet un pèl àcida, proveu d’afegir una culleradeta de vinagre de poma o sidra durant la cocció.
-
Afegiu al sofregit de tomàquet amb la ceba i l'all un grapat de pastanaga o poma ratllada fina. Donarà un punt dolç natural boníssim.
Sens dubte, les diferents varietats del tomàquet i la seva diversitat d’usos ens ofereixen una gran oportunitat de cuidar-nos gaudint del seu sabor i aroma. I és que, qui pot dir que no a un bon pa amb tomàquet o a un tomàquet fresc ben amanit?
Bon profit!
Fonts consultades:
>> clica aquí i descarrega la imatge <<