L'acumulació de residus plàstics s'ha convertit en una amenaça ambiental d'àmbit global, contaminant tots els ecosistemes, posant en perill la biodiversitat, deteriorant la qualitat dels sòls i alliberant tota mena de substàncies químiques nocives per a la salut dels éssers vius.
En aquest article volem analitzar una realitat a la qual no podem donar l'esquena, perquè és ja un perill molt present. Tal com ens explica l'
Agència Catalana de Seguretat Alimentària, diversos estudis internacionals han detectat microplàstics en diversos productes alimentaris, com l'aigua potable, les begudes, la mel, el peix, els musclos i la sal de taula. L'Organització Mundial de la Salut ha portat a terme un
treball on avalua els riscos per a la salut humana de l'exposició a partícules microplàstiques a través del medi ambient, inclosa l'exposició a través dels aliments, l'aigua i l'aire, i la necessitat de noves recerques.
L'impacte dels plàstics
Avui dia, ningú no pot negar la terrible petjada ecològica dels materials plàstics. És urgent continuar posant en marxa accions individuals i coordinades en l'àmbit global per a conscienciar a la població de la importància del reciclatge i, sobretot, de l'ús d'alternatives sostenibles que fan possible reduir l'ús d'envasos plàstics.
Tanmateix, com a població conscienciada tenim la difícil tasca d'exigir als governants que legislin i adoptin mesures eficaces en matèria de reducció i gestió de residus plàstics.
El perill invisible dels microplàstics
Són petites partícules inferiors a cinc mil·límetres de diàmetre que passen desapercebudes. Malgrat això, la seva presència és cada cop més gran i suposen una greu amenaça per al medi ambient i els éssers que hi viuen. Segons determinen
l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i
l'Organització Mundial de la Salut (OMS), s'entén com a microplàstics les partícules plàstiques de diferents materials i formes (fragments, fibres, esferoides, grànuls, pèl·lets, escates o perles) amb una mida que oscil·la entre 0,1 i 5000 micròmetres (µm). Quan la mida és encara més petita, de 0,001 a 0,1 µm, s'anomenen nanoplàstics.
La mida dels micros i nanoplàstics els fa imperceptibles fins i tot en els filtres de les depuradores i, en conseqüència, acaben als mars i oceans, rius, llacs, llacunes, corrents subterranis..., en resum a totes les masses d'aigua del planeta on es converteixen en un greu problema per a la flora i fauna marina.
Els microplàstics es classifiquen com a primaris o secundaris segons la seva procedència:
-
Els microplàstics primaris són els que s'han produït industrialment com, per exemple, els pèl·lets de plàstics que es fabriquen com a matèria primera per a la fabricació d'altres plàstics més grans o les microperles o microesferes que es fan servir en cosmètics, detergents, pintures o adhesius brillants, entre d'altres.
-
Els microplàstics secundaris són el resultat de la fragmentació i descomposició ambiental dels residus plàstics més grans.
Cada dia s'alliberen a tot el món grans quantitats de microplàstics al medi ambient sense que en siguem gaire conscients: les fibres d'acetat de cel·lulosa dels filtres de les cigarretes, peces tèxtils que contenen fibres plàstiques com el polièster o el niló. De fet, la principal font de contaminació per microplàstics prové del material de rebliment granular, conegut també com a sòtil de cautxú, utilitzat als camps de gespa artificial.
Malauradament, el gran ús que encara es fa del plàstic i les emissions per l'aire i l'aigua fa que actualment els microplàstics siguin presents a tot arreu: ecosistemes marins i terrestres, aliments i aigua potable, suposant un important problema sanitari i mediambiental.
Els plàstics d'un sol ús
Els objectes de plàstic d'un sol ús (ampolles, tapes, bosses, globus, hisops, palletes per begudes, filtres de cigarretes, embolcalls...) suposen, com a mínim, la meitat del plàstic que fem servir en tot l'any. Malgrat tenir una mitjana de vida útil d'entre 12 i 15 minuts, alguns d'ells triguen centenars d'anys en desaparèixer.
És necessari conscienciar-nos del mal que causa l'ús massiu del plàstic. A més d
'optar per materials alternatius més sostenibles, una solució que expliquem en el següent punt, és primordial la
reutilització dels productes o, dit d'una altra manera, passar d'un sol ús al multiús, perquè com més vegades s'utilitza un mateix producte menor és el seu impacte ambiental. Per exemple, perquè una bossa de paper tingui un impacte ambiental menor al d'una bossa d'un sol ús, ha de ser utilitzada de 4 a 8 vegades. De fet, un recent
estudi de novembre de 2023, elaborat per l'Institut Politècnic Nacional (IPN), la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) i la Universitat Autònoma Metropolitana Unitat Azcapotzalco (UAMA), revela dades sorprenents sobre l'impacte ambiental de les bosses de paper, atès que la seva producció requereix més energia, tala de boscos i emet més contaminants que les de plàstic.
El reciclatge és necessari i cal promoure'l encara més, com demostren les dades d'aquest
informe de Rethinking i Greenpeace on conclouen que el percentatge d'envasos reciclats no és el que es diu, perquè existeix un nombre major d'envasos consumits a Espanya del que manifesten les entitats encarregades de gestionar els residus. Segons, l'informe, la recuperació d'envasos plàstics és del 34,8% enfront del 89,2% oficial i la dels envasos tipus brics és del 39,7% enfront del 91,8 oficial.
Les dades sobre els residus plàstics no deixen dubtes sobre la imperiosa necessitat de reduir l'ús dels envasos plàstics:
⦁ L'any 2024 es té constància de l'existència de 7 illes de plàstic al llarg de les mars i oceans.
⦁ L'illa de plàstic més gran és la de l'oceà Pacífic. Ocupa més d'1,8 milions de quilòmetres quadrats amb més de 80.000 milions de trossets de plàstic flotant.
⦁
En només dues dècades, la producció anual de residus plàstics a tot el món s'ha duplicat, passant de 180 milions a més de 350 milions de tones, segons l'
informe Perspectives Mundials del Plàstic de l'OCDE.
⦁
Segons
dades del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) es produeixen més de 430 milions de tones de plàstic a l'any, dos terços de les quals són productes de vida curta.
⦁ Aquest mateix programa indica que, si no s'actua ara, per a l'any 2050 hi haurà més plàstics que peixos en els oceans.
Una vida amb menys plàstic
A escala individual podem fer molt per a reduir l'ús i la contínua producció d'envasos plàstics. N'hi ha prou amb canviar una mica els nostres hàbits i recuperar usos i costums molt més ecològics i respectuoses amb el medi ambient.
A continuació, suggerim algunes idees.
-
En anar a comprar triar productes a granel i portar els recipients adequats per portar-nos-els a casa (carmanyoles, pots de vidre, oueres...,).
-
Fer servir bosses de tela, cabassos de vímet i el carro de la compra.
-
Evitar productes amb embolcalls de plàstic.
-
Comprar roba feta amb materials tèxtils naturals i orgànics (lli, cotó, llana).
-
Fer servir embolcalls reutilitzables.
-
Donar prioritat als aliments ecològics i de proximitat.
-
Escollir productes de neteja concentrats, en pols o pastilles.
-
En la higiene personal, optar per sabons, desodorants o pastes de dents en barres, raspalls de dents de bambú i productes d'higiene femenina reutilitzables.
-
Utilitzar una ampolla reutilitzable de vidre o de metall per beure aigua fora de casa.
-
Per a les begudes per a portar, fer servir una tassa pròpia de ceràmica o vidre.
-
Classificar els residus de manera eficient.
-
Educar els més petits de la importància de reciclar i reduir l'ús dels envasos plàstics.
-
Reutilitzar de manera creativa i donar una nova vida als envasos.
Reduir el consum d'envasos de plàstic és una tasca global que implica a tots (governs, fabricants, empreses de gestió de residus i consumidors). Pot ser que, en l'àmbit individual, les accions de cadascun de nosaltres semblin petites, però sens dubte són la base des de la qual impel·lir el canvi.
Fonts consultades: