Segons un estudi de la Universitat de Lleida,
2 de cada 5 municipis de Catalunya perden població i uns 200 es troben en situació greu de despoblament.
I és que, encara que els municipis de menys de 5.000 habitants ocupen tres quartes parts del territori, només hi viu el 9,2% de la població.
Si no volem que desapareguin més pobles, fer front al despoblament és una urgència. Ara bé, repoblar no és gens fàcil – per no dir pràcticament impossible – quan no trobes ni una casa per viure-hi.
Fes-te un cafè, posa’t còmode i parlem de les dificultats de trobar casa als pobles petits per combatre el despoblament.
Quins problemes troba la gent que vol viure als pobles?
Arran de la pandèmia, molts petits pobles van veure com la seva població augmentava. Algunes comarques com les Garrigues, el Priorat i la Conca de Barberà, que tradicionalment perdien població, o el Pallars Jussà, el Moianès i l'Alta Ribagorça en són un exemple.
Però, tot i que aquesta és una bona notícia, no n’hi ha prou i la tendència és una altra. Per què?
Perquè la gent que vol viure en un poble petit o en risc de despoblament s’enfronta a 3 grans dificultats.
-
1.La complexitat de trobar habitatge
Resulta molt complicat trobar llars en bones condicions i a preus raonables a les zones rurals. El principal motiu és que molts habitatges que van quedar buits, no han rebut cap manteniment en molts anys i ara necessiten una inversió elevada per a rehabilitar-los, inassolible per a molta gent.
També es troben amb altres dificultats com ara les herències o la reticència a llogar o vendre el patrimoni familiar. D’altra banda, entra en joc la pressió turística de comarques com la Cerdanya, la Vall d'Aran o el Pallars Sobirà. En elles, molts pisos només són d’ús turístic, de temporada o segones residències, i costa trobar habitatge per viure-hi a llarg termini.
Només el 20% dels territoris rurals tenen connexió a internet i alta velocitat. A més, molts pobles petits els manca serveis bàsics com el transport públic, l’accés sanitari o l’atenció a la gent gran, entre altres.
Aquest dèficit de serveis fa que, encara que hi hagi persones que vulguin canviar de residència i establir-se en un poble petit, la vida a la llarga se’ls fa més complicada i hagin de viatjar fins a trobar els serveis més necessaris.
-
3. La manca d’oportunitats laborals
Per últim, un altre obstacle molt important és la dificultat de trobar feina.
El despoblament és la causa directa de la desaparició dels petits – i fins i tot únics – negocis que queden als pobles i les oportunitats laborals són molt escasses, per no dir inexistents.
Alguns projectes per combatre el despoblament a Catalunya
Existeixen diverses iniciatives que lluiten contra el despoblament rural. Algunes d’elles són:
Odisseu
El projecte
Odisseu pretén incentivar i facilitar el retorn i la inserció laboral dels joves en el món rural, a través de pràctiques acadèmiques en empreses situades en comarques rurals. En els últims anys, s’ha aconseguit una inserció laboral del 20% – dos de cada deu joves que fan pràctiques al territori s'hi queden definitivament.
Viure a Rural
Viure a Rural és una acció dins del projecte Odisseu. Es tracta d’una plataforma virtual que mostra els recursos i serveis de les comarques rurals de Catalunya. A la seva pàgina web, pots seleccionar una comarca i veure tots els serveis disponibles que hi existeixen quant a cultura i lleure, esports, salut, educació, medi ambient i mobilitat, treball i emprenedoria, i habitatge.
Les iniciatives @repoblem.cat i @traspassem
Per lluitar contra el despoblament, també cal fer referència a dues grans iniciatives que s'han engegat a Catalunya.
La primera és
@repoblem.cat. Sorgeix amb l’objectiu de frenar el despoblament a Catalunya, fent d’altaveu de negocis que es traspassen o habitatges, de localitats petites, per a llogar.
D’altra banda,
@traspassem posa en contacte negocis a punt de tancar amb persones interessades a agafar-ne el relleu.
A banda d’aquests exemples, existeixen altres projectes innovadors que busquen repoblar el territori. Un exemple recent és Copsant, una cooperativa d’habitatge que vol convertir una casa de Balestui, un poble de la comarca del Pallars Sobirà, en un projecte d’activitat comunitària.
BIBLIOGRAFIA