Quan arriba la Setmana Santa, Catalunya es transforma en una festa de sabors tradicionals que combinen devoció, història i molt de gust. Més enllà de les processons i el recolliment religiós d'aquells que celebren la setmana santa des de la pràctica religiosa, aquesta època de l'any té un patrimoni gastronòmic ric i arrelat, que es manté viu generació rere generació.
Imatge: diari ara -mengem.ara.cat
El bacallà: el rei del divendres sant
Una de les tradicions més arrelades és el consum de bacallà, especialment durant el Divendres Sant, un dia en què, segons la tradició cristiana, no es menja carn. Aquest costum es remunta a l’edat mitjana, quan l’Església marcava estrictament els dies d’abstinència. El bacallà salat, fàcil de conservar i transportar, es va convertir en l’alternativa ideal.
A Catalunya, aquest peix s’ha adaptat a múltiples receptes com el bacallà amb panses i pinyons, amb samfaina o el bacallà a la llauna, una delícia senzilla però plena de sabor, amb all, pebre vermell i julivert.
Els bunyols de Quaresma
Durant tota la Quaresma i especialment la Setmana Santa, els forns s’omplen de bunyols de vent i bunyols de l’Empordà. Aquests dolços fregits tenen un origen religiós: es menjaven per calmar el desig de dolços durant el període d’abstinència. Algunes llegendes afirmen que el seu origen podria remuntar-se a receptes jueves sefardites, que es van adaptar al calendari cristià.
La Mona de Pasqua: més que un pastís
El moment més esperat per molts nens (i padrins) arriba el Dilluns de Pasqua, quan es regala la tradicional Mona de Pasqua. Antigament, la mona era un pa de brioix amb ous durs, símbol de fertilitat i renaixement. Amb el temps, els ous es van convertir en ous de xocolata, i avui dia les mones són autèntiques obres d’art de la rebosteria, amb figures de personatges infantils o escenes de fantasia.
La paraula "mona" prové, segons alguns etimòlegs, de l’àrab "munna", que vol dir provisió o regal. Aquesta tradició és pròpia del llevant peninsular, però a Catalunya ha pres una força especial i és una celebració familiar essencial.
El dimecres de cendra i la sardina enterrada
Una de les tradicions més curioses, ja gairebé perduda, era l’enterrament de la sardina el Dimecres de Cendra, que donava inici a la Quaresma. Representava simbòlicament l’adéu al Carnaval i la benvinguda al període d’abstinència. Encara avui es fan representacions teatrals o festives en alguns municipis.
La Setmana Santa es viu desde la vessant religiosa però, com a bons catalans, també amb forquilla i ganivet. Una època per reconnectar amb les arrels, gaudir de receptes úniques i mantenir viu un patrimoni culinari que parla de la nostra història i la nostra cultura.
Fonts de referència:
La Vanguardia – Tradicions de Setmana Santa
Diari Ara – Receptes tradicionals
Museu de la Xocolata – Història de la Mona
>> clica aquí i descarrega la imatge <<
