La teva veu
Oidà!
Laura Crosas Gonzalez
L'Encaix Espai de joc
Jordi Bosch - Mama Fermenta
Receptes Express
Nadine Campos
Rete Demos
Formatgeria Mas d'Eroles
Carme Pla Sancho
Eco Agricultura MARJALA
Laura Solans
Associació Manou
Ton Rimbau
Horta de la Tuka
peix a casa
Mas Jalech
Reeducant les violències
Casa Bella natura
EcoBoulevard
Comarques al plat - Jo cuino en català
La Circular
El Rinclowncito
Xevi Gonzalez
CataNostrum
NO ÉS MÀGIA ÉS CUINA
Daniele Dibitonto
Peixateries La Garriga
Yolanda - La Perla Selecta
Molí de les Tinalles
Elisenda Soler
Món Ferment
22 desembre 2020 · 4578
autor@
Marina Miralles




Coneguem els productors d'Oidà: LA FACTORIA EBREWINE

Entrevista a Marc Dorca, de Factoria Ebrewine
La Factoria Ebrewine és una cerveseria rural que es troba a les portes del Parc Natural dels Ports, als afores d’Horta de Sant Joan (Terra Alta). Enmig d’un paisatge privilegiat, el projecte neix amb la voluntat de compartir aquest espai tan màgic mentre es degusta una cervesa o vi de la terra, elaborats a la mateixa finca. Ebre, cervesa i vi són els tres ingredients que volen cohesionar aquest projecte emprenedor.



Qui hi ha darrere d’Ebrewine? Per què decidiu crear aquest projecte?

Ebrewine som la Gisela i jo, en Marc. Jo soc mestre cerveser i enòleg i la Gisela ve del món de la comunicació, en l’especialitat d’enoturisme. La nostra idea inicial era crear un celler de vins, però al final vam optar per començar per la cervesa, que dona més bons resultats a curt termini perquè no requereix tant de temps d’elaboració com el vi. A més, tampoc hi havia cerveseries rurals o fàbriques de cerveses artesanes per la zona, de manera que érem pioners en aquest camp. A la llarga, però, el vi el farem, i també tenim la idea d’oferir allotjament rural. La intenció ara és que la cerveseria sigui autònoma econòmicament i, quan això sigui així, passar a la fase següent. Sempre s’ha d’anar creixent, no et pots estancar.

D’aquí aquesta fusió Ebre - Brew - Wine que es reflecteix en el vostre nom. Per què decidiu fusionar territori, cervesa i vi?

Aquesta zona, als afores d’Horta de Sant Joan i a l’entrada del Parc Natural dels Ports, té un potencial molt elevat i ens permet, a banda de fer cervesa o vi, oferir experiències. Hem traslladat el model anglosaxó d’enoturisme a aquesta zona, turísticament molt rural, i programem esdeveniments vinculats amb el territori. En aquest sentit, la cervesa facilita molt aquesta vinculació, perquè, a diferència del vi, que té un punt més elitista, la cervesa és festiva i reuneix grups de persones que venen aquí, en un entorn rural, i passen una bona estona, una experiència gratificant. Gràcies a la cervesa podem oferir un turisme econòmic i accessible.



Quan teniu pensat començar a produir vi? I a oferir l’allotjament?

La idea és ampliar el celler de cervesa per acollir també celler de vi. Fer això no costarà gaire perquè tenim l’espai i només caldrà adequar-lo. El problema del vi és la inversió en el raïm. Has de tenir vinyes, o bé comprar-ne o plantar raïm. Nosaltres ens centrarem en aquesta tercera opció. Com que no tenim pressa, aquesta primavera començarem a plantar el primer raïm davant de la finca. La part de l’allotjament serà l’última perquè és la que requereix més inversió.

El vostre projecte també està molt vinculat amb la sostenibilitat. L’aigua que empreu per fer la cervesa és del mateix Parc Natural.

Sí, és una aigua molt bona per fer cervesa, però això ens vincula estretament amb la sostenibilitat, i és que l’aigua que obtenim, en tant que recurs que es pot esgotar, ens fa estar alerta i pensar en el territori responsablement. Estem vinculats amb la sostenibilitat d’una manera activa i integrada, inevitablement, perquè fer un mal ús de l’aigua ens repercutiria negativament a nosaltres a l’hora de garantir la qualitat del producte. També tenim la idea de plantar el nostre propi ordi per elaborar la cervesa i anar tancant aquest circuit d’economia circular per ser cada vegada més autosuficients i, per tant, sostenibles.

Què vol dir cerveseria rural? I taproom?

Un taproom és com s’anomenen a Anglaterra els locals on hi ha sortidors amb diferents cerveses. De fet, Ebrewine seria més aviat un taphouse, perquè és més gran. Tanmateix, intentem transmetre que el que tenim aquí és una pineda, un entorn purament mediterrani on es pot degustar cervesa. El concepte de cerveseria rural (farm brewery) implica no només ser a un entorn rural, sinó també cultivar els ingredients en aquest entorn. Per això estem fent proves per cultivar el nostre ordi. Aquest any ja plantarem ordi malter i farem les proves de maltejar, però és complicat, perquè implica remullar el gra, germinar-lo, aturar la germinació, garbellar-lo, torrar-lo… Les proves ens serviran per veure què ens cal i què no, i quants passos podrem fer aquí o quants n’haurem d’externalitzar.

Com és el procés d’elaboració de la vostra cervesa?

La producció de la cervesa artesana normalment consta de dues fases. La primera, la de cocció, dura entre deu i setze hores, i és com un part, no la pots deixar a mitges. Primer es prepara la malta, que pot ser d’ordi, de blat, etc. Es mol, es tritura i es posa en aigua calenta perquè maceri una hora o hora i mitja i els sucres vagin a l’aigua, de manera que n’obtenim un most. Llavors filtrem i bullim aquest most, per esterilitzar-lo i per aportar l’amargor que cedeixen els llúpols quan l’aigua bull. La segona fase és la de la fermentació, en què els llevats transformen el sucre en alcohol i en carbònic, que dona el gas. Quan acaba la fermentació, cal deixar que reposi i s’assenti, i llavors l’acabem d’afinar, l’embotellem, l’etiquetem i la servim.



Quines cerveses produïu ara mateix i en què es diferencien?

La nostra cervesa és atractiva, saborosa i fàcil de beure, per introduir la gent al món de la cervesa artesana i animar-los a integrar-la en el seu dia a dia. Totes les nostres cerveses són seques, és a dir, no tenen sucres residuals. Així, evitem que el dolç emmascari els efectes i són més sanes per al fetge a l’hora de metabolitzar.

Ara mateix tenim la línia Ale, de tres cerveses clares, i estem començant una segona línia, la Black Line, de negres. Pel que fa a la línia Ale, tenim la Singularis, la Loupulus i la Ibeerus. La Singularis, de blat, és la més suau. És senzilla, fina i delicada, pensada per a gent a qui no li agrada la cervesa i per fer passar la set. Té reminiscències de vi blanc d’agulla i és molt neutra, amb molt poca amargor i poc gas. La Loupulus, per la seva banda, és una IPA, i busca treballar l’amargor. Per això és d’ordi i té menys alcohol, i les aromes del llúpol li confereixen un gust molt floral i cítric. Finalment, la Ibeerus, també d’ordi, és una Pale Ale, un estil tan universal que és un bon indicador de l’afinació d’una cerveseria, ja que, si no es fa bé, es nota de seguida. És una cervesa especial perquè, a banda que va ser la primera que va entrar al mercat, no tractem ni filtrem l’aigua que emprem per fer-la. És a dir, la recepta es va dissenyar a partir de l’aigua del Parc Natural, i no al revés. És la cervesa que agrada més i la que es ven millor.

Pel que fa a la nova línia, la negra, ja tenim la Libeerus, feta també sense tractar l’aigua, perquè a les maltes torrades els va molt bé l’aigua del Parc Natural. Per a les dues cerveses restants d’aquesta línia, estem preparant un crowdfunding, ja que requereixen més complexitat i temps d’elaboració.



Oferiu una experiència de proximitat, molt arrelada al territori que us acull.

A més de moure’l a escala local, vam intentar fer créixer el nostre model de negoci cap a l’àrea metropolitana, perquè és on viu la meitat de la població. Tanmateix, amb la crisi del coronavirus tota la part de Barcelona va caure i vam veure que havíem de potenciar que la gent del voltant vingués aquí. Per això vam començar a crear esdeveniments, i la gent hi va respondre molt bé. La xarxa local és prioritària. Des del punt de vista logístic i de comunicació, és el que té més sentit i és molt més fàcil de gestionar.



Com us imagineu el projecte en el futur? Cap on l’encamineu?

Estem intentant que la cerveseria sigui un referent dinamitzador de la Terra Alta. Ara mateix hi ha un problema de despoblació, de precarietat laboral, econòmica i social, però intentem recuperar aquest territori. Creiem que és una aposta de futur i estem treballant per dissenyar un model de territori de participació ciutadana de comarca, com ja s’ha fet al Solsonès, al Montsià… És necessari que la població pugui crear les seves pròpies polítiques de desenvolupament. Per exemple, s’està intentant fer un marketplace de la comarca. En aquest sentit, una plataforma com Oidà ens resulta molt interessant.

Certament, teniu tots els ingredients per ser un element cohesionador del territori.

Volem que Ebrewine sigui un punt de trobada, un referent de la comarca. En aquesta zona tenim una manera de fer les coses amb molta hospitalitat. Volem acollir la gent i oferir aquesta proximitat, i la cervesa és un ingredient que ho facilita molt. Ens adaptem al que volen els nostres visitants d’una manera natural i càlida. Venem una experiència, una bona estona. Un moment de qualitat.








Si compres alguna cosa a www.oida.cat mitjançant enllaços a les nostres històries i receptes, és possible que guanyin una comissió l'autor@ del post i les impulsor@s. Això ajuda a donar suport a els nostres veïns i veïnes. Aprèn més, tu també pots incentivar el comerç local recomanant productes de la terra, i treure’t un pico mentre ho fas! www.oida.cat/impulsa. Si no, ens pots enviar una propina 😘 www.oida.cat/propulsa





Comparteix a les xarxes!
Oidà, guanya punts!! Uneix-te a la llista dels dimecres! Cada dimecres un nou missatge al WhatsApp amb notícies de productors, establiments i productes que tens més a prop teu! Si formes part de la llista participaràs en un sorteig mensual d'un val de 10 a 100 euros !!!
autor@
Marina Miralles

Em dic Marina Miralles Mestre i vaig néixer a Granollers l’any 1992. Soc filòloga catalana (UB) i pianista (Conservatori Municipal Josep M. Ruera). M’he format com a professora (Màster de Formació del Professorat, UAB) i correctora i editora (Postgrau ALSE, UB). He publicat una novel·la, Magnòlia (Alpina, 2018), un poemari, La sort de Sísif (Gregal, 2019), l’assaig L’Escolania per dins i per fora (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2020) i també faig cançons.

Treballo als Serveis Lingüístics de la FPCEE Blanquerna-URL i ho compagino amb el meu projecte com a autònoma.

Articles sobre el mateix tema
Altres temàtiques
Destacats
Oli de tòfona 200 ml
Oli de tòfona 200 ml

El Rebost del Pou Calent: Oferim productes a granel de proximitat o ecològics. Al Rebost hi pots trobar pasta, llegums secs i cuits, formatges, fruits secs, espècies, conserves, vins, galetes, g...