Avui parlem amb el Martí i la Clara d'Horta la Garriga
Horta La Garriga són dos joves productors, en Martí Fortuny i la Clara Salvat, que tenen hort a la zona de Can Queralt, a la Garriga, i són feliços treballant de pagès. Produeixen i venen productes cultivats al nostre territori amb l’objectiu de propiciar el comerç local i estacional, i, al mateix temps, preservar la biodiversitat i el medi ambient. Parlem amb en Martí per conèixer més a fons el seu projecte sostenible i de proximitat.
Qui hi ha darrere d’Horta la Garriga i com comenceu aquest projecte?
L’equip d’Horta La Garriga som la Clara i jo, en Martí. Som tècnics agrícoles i des de ben jovenets que treballem la terra. La Clara feia formatges al Figaró, on també teníem un hort ecològic. Va ser aleshores que vam començar a anar al mercat a vendre formatges i les nostres hortalisses, a més d’altres productes com oli, mel i verdura de productors locals. Fa un parell d’anys ens va sorgir l’oportunitat d’agafar unes terres a la Garriga, i vam venir cap aquí. Així va néixer Horta La Garriga.
Veneu els productes que cultiveu, però també d’altres, com formatge, fruits secs, oli, vi… D’on provenen aquests productes?
Procurem que tots els productes que venem siguin d’aquí o de la comarca, tot i que també tenim alguna cosa de més enllà, però sempre de Catalunya. El que sí que mirem és que siguin productes de producció local i no intensius, per garantir-ne la qualitat i la sostenibilitat. Pel que fa al formatge, hem continuat apostant per les formatgeries amb les quals ja treballàvem al Figaró.
Com és el vostre dia a dia? Què implica treballar la terra?
Intentem fer cultius més o menys senzills perquè no som agricultors professionals. No desenvolupem una agricultura intensiva i tampoc busquem treure’n el màxim rendiment. Fem enciams, coliflors, cols, tomàquets… Jo sempre dic que, amb una miqueta d’aigua i cuidant-les bé, és difícil que les plantes se’t morin. Tot i això, per poc que facis, la dedicació ha de ser constant, perquè si bades una mica, de seguida creix l’herba i arriben les plagues. Jo als matins faig de comercial i a les tardes vaig a l’hort a treure herba, plantar, passar el motocultor i el que calgui. La Clara s’encarrega més aviat de collir i preparar les comandes. Com a societat, en general, ens hem acostumat a viure d’una manera tan desconnectada de la natura que quan comprem qualsevol producte no ens plantegem el procés que hi ha al darrere.
Com és la vida a l’hort al llarg de tot l’any?
Ara és el moment en què tenim menys feina, perquè a partir de novembre creix molt poca cosa, i el que fem, sobretot, és cuidar el terreny, treure herbes i anar collint una miqueta cada setmana. Fins ara hem estat preparant el terreny i ho hem deixat tot plantat per encarar la primavera, que és quan ve la feina de debò i tot va molt de pressa. De cara a l’estiu intentem produir al mínim, perquè no es consumeix tant i els cultius són més complicats (fa molta calor, cal molta aigua…). Així, fins a finals d’agost no comencem a plantar el que es consumirà durant la tardor. Ara bé, com que treballem amb altres pagesos, oferim producte tot l’any.
A la vostra pàgina web expliqueu que un dels vostres objectius és cultivar productes de proximitat. Què puc trobar ara mateix a la vostra parada?
Sempre intentem buscar varietats bones i competitives que ens permetin fer un bon producte de proximitat i productiu. Com que som només dos, ens hem d’assegurar que el que cultivem donarà resultat i no ens hi enganxarem els dits. Promocionem el producte que és de proximitat i de temporada, però a la vegada intentem donar resposta al que ens demanen els clients. Sempre dic que si un 5 % de la població de la Garriga comprés a escala local, els productors de la Garriga no donaríem l’abast, perquè no tindríem prou producte per a tanta demanda (només un 5 %!). Al final, depenem de fora, ens agradi o no ens agradi. Ara, per exemple, ve l’època de la mandarina, de la taronja, de les pomes de Girona i dels Pirineus… I és en això, en el que ens centrarem.
El vostre producte és ecològic?
No creiem en el segell ecològic tal com es regeix pel CCPAE perquè pensem que una agricultura ecològica no consisteix només a no tirar pesticides, sinó que va molt més enllà, i nosaltres, atesa la ubicació de l’hort i els recursos que tenim, no ho podem oferir. Intentem fer les coses de la millor manera possible. Com que l’explotació és petita, no tirem pesticides ni herbicides, fem rotacions de cultiu, no castiguem el sòl, tot el que podem ho fem a mà… No som ecològics, perquè ara per ara ens és impossible de garantir, però sí que som sostenibles. Sempre és preferible el mínim nombre d’intermediaris per garantir un marge decent per al pagès.
Com us distribuïu? Sou cada dissabte al mercat de la Garriga, però on més us pot trobar el consumidor?
A l’hort hi tenim una cambra frigorífica i un petit magatzem. Els divendres venen els pagesos de la zona i ens porten tot el gènere que hem acordat, i el distribuïdor que s’endú l’excedent de vegades també ens porta el que ens fa falta. També estem parlant amb proveïdors de fruita de València i del Pirineu per aconseguir comprar directament al productor, per tal d’estalviar-nos com més intermediaris millor i garantir la màxima qualitat. Arran de la pandèmia, vam estrenar pàgina web, on es pot comprar en línia. Fem entrega a domicili a la Garriga i els pobles del voltant, però el gruix de les vendes té lloc els dissabtes, al mercat de la Garriga. Ens agradaria vendre a mercat més dies, però ara mateix tenim dues nenes petites i ens és impossible.
Com us ha afectat el coronavirus? Creieu que hi ha un despertar en la consciència de la societat envers la necessitat de comprar producte local, sobretot ara, en plena pandèmia, en què tants negocis han hagut de tancar i ajudar-nos els uns als altres és vital?
En alguns moments, les vendes han pujat i semblava que la cosa s’animava, però la situació en general és força angoixant. Durant els primers mesos de la pandèmia, tothom volia el pagès ben a prop perquè l’abastís, ja que semblava s’acabava el món i ens quedàvem sense subministraments. Tanmateix, quan va començar a venir el bon temps i vam començar a sortir, totes aquestes preocupacions es van esvair de pressa. Tot i això, sembla que cada cop es parla més de producte de proximitat. Als restaurants, al mercat… està més a l’ordre del dia que no pas fa uns anys. Sí, hi estic d’acord. Se’n parla molt i es té present, però d’aquí que sigui un negoci rendible és una altra cosa. La venda de proximitat, al capdavall, es limita en una àrea geogràfica molt concreta, i això és incompatible amb grans volums de venda. No pots créixer gaire, perquè llavors no series de proximitat, i això fa que siguis sempre al mateix lloc. És una qüestió d’equilibri. L’usuari d’Oidà és algú amb consciència de proximitat, que hi accedeix per trobar els productes de botigues i productors del seu entorn més proper i fomentar aquesta xarxa local tan necessària.
Com valoreu una plataforma com Oidà?
Ens sembla un projecte molt interessant, amb molta feina al darrere, tant pel que fa a l’emprenedoria i el disseny com respecte al màrqueting i la promoció que pot generar. Com a productors, valorem molt positivament el fet de formar-ne part, perquè al final vols que tothom et conegui, et vegi, sàpiga qui ets… En aquest sentit, pot ser una molt bona eina, i estem molt contents de formar-ne part.
Per acabar, quins plans de futur teniu?
Ara estem interessats a ampliar l’explotació amb més cultius i professionalitzar-nos una mica més, perquè trobem que l’hort ens queda petit i tenim més demanda de productes dels que podem produir. També ens agradaria molt obrir una botiga fixa al poble, però és una idea molt incipient. El futur ens ho dirà!