Mango, papaia, alvocat, guaiaba, fruita de la passió..., en veure moltes d'elles ens fa venir salivera i evoquem paisatges tropicals.
Unes més populars que unes altres, totes elles es van fent un lloc en les nostres taules, atraient-nos amb els seus colors i sabors sorprenents.
Encara que, en els últims anys un debat s'ha obert en paral·lel a la presència d'aquests productes en els mercats: fins a quin punt és sostenible el seu consum? És sempre més recomanable consumir productes autòctons? Podem conrear al nostre país les fruites tropicals? Al llarg d'aquest article intentarem donar resposta a aquestes preguntes.
D’on venen les fruites tropicals?
Com la seva denominació indica, aquestes fruites es conreen als tròpics, o sigui, a les zones compreses entre els tròpics de Càncer i Capricorn, al nord i al sud de l’Equador, respectivament. Són països tropicals els d’Amèrica Central i els que estan més al nord d’Amèrica del Sud com Veneçuela, Colòmbia, el Perú i el Brasil, els situats a la Península de la Indoxina, el nord d’Austràlia i els països del centre d’Àfrica.
El cafè, el cacau i les fruites que abans hem anomenat i moltes d’altres emprenen un llarg viatge des dels seus llocs d’origen cap als Estats Units, Europa o el Japó.
La petjada de les fruites “viatgeres”
Paral·lelament al creixement del consum de les fruites tropicals en les últimes dècades, el perfil del consumidor ha anat canviant i donant cada vegada més importància al coneixement del lloc d'origen dels aliments, les condicions en què s'obté i la petjada ecològica que deixa des del seu cultiu fins al plat.
En el cas de les fruites tropicals, es tracta de productes que realitzen recorreguts de milers de quilòmetres amb avió o vaixell fins als magatzems de destí des dels quals són distribuïts per carretera; tot això genera una gran quantitat d'emissions de CO2 nocives per al medi ambient.
Cal tenir en compte també tot el procés de cultiu, recollida, selecció i procés d'envasament i empaquetat abans d'emprendre el seu viatge als mercats de tot el món. Són molts els recursos i l'energia necessaris per a tot això.
És sempre millor optar pels productes autòctons?
No hi ha dubte que basar la nostra dieta quotidiana en els productes autòctons és la millor opció per a la nostra salut i la del medi ambient.
El consum dels productes locals disminueix moltíssim l'impacte ambiental del transport i de l'embalatge. A més, aquests productes van molt associats a un cultiu més ecològic, amb menor ús de químics, i a una distribució molt més pròxima al client final.
Dita la qual cosa, si ens preocupa la sostenibilitat del nostre consum, hem de tenir en compte que també existeix la producció a gran escala de productes locals per part d'indústries agroalimentàries que realitzen el cultiu en hivernacles utilitzant gran quantitat de recursos que arriben a ser equivalents a la petjada ambiental del transport de productes forans.
En l'equilibri està la clau
Llavors, quina és la millor manera de gaudir de les fruites tropicals i realitzar un consum responsable?
La resposta és simple: el sentit comú. La riquesa gastronòmica de la nostra terra ens permet gaudir d'una gran varietat de fruites fresques i saboroses durant totes les estacions i podem complementar els nostres menús de tant en tant amb algunes de les fruites tropicals que ens vingui de gust incloure en algun plat, com a postres o en sucs.
Podem aprofitar també la iniciativa de productors locals que comencen a apostar per incorporar algunes d'aquestes fruites en els seus cultius.
No hem d'oblidar tampoc que les exportacions ajuden al desenvolupament dels països productors i, per tant, sí que seria de desitjar que les polítiques comercials no deixessin de costat l'exigència d'un control de les condicions ambientals, socials i econòmiques en què treballen els agricultors tropicals i sobre la inversió en tecnologies de transport que redueixin la petjada de carboni per part de les indústries agroalimentàries.
No es tracta doncs de demonitzar el consum de productes com les fruites tropicals sobre la base de la sostenibilitat, sinó de fer un consum el més respectuós possible amb el medi ambient. Vivim en un món globalitzat i la interacció entre diversos països ens permet descobrir, entre molts altres aspectes, noves cultures gastronòmiques.
Fonts: