metode.cat
Dècada rere dècada, veiem com els nous blocs de pisos, aeroports, carreteres i altres construccions prenen terreny als camps.
Enrere queda el paisatge verd a vista d’ocell.
Mira en aquesta
notícia del diari El País, com ha canviat el terreny en 50 anys.
Canvi del terreny entre Montmeló, Parets del Vallès i Mollet del Vallès. CREAF
Dit això, quin espai queda per l’agricultura a les ciutats?
La ciutat es menja el camp
No podem oblidar que l’agricultura ha sigut un dels grans pilars de l’economia de Catalunya. No obstant això, l’actualitat del sector agrari, a grans trets, és la següent: hi ha menys pagesos i menys terrenys per cultivar.
En els últims 60 anys, s’ha produït un ‘boom urbanístic’ que ha anat menjant-se els camps.
Encara que hi ha molt camí per recórrer, comptem amb la
Llei 3/2019 dels Espais Agraris, aprovada pel Parlament de Catalunya el juny de 2019, que es crea amb
l’objectiu de protegir el sòl agrícola davant la pressió urbanitzadora que experimenta de manera manifesta tota la Catalunya mediterrània.
El valor de la pagesia: sense camps, no mengem
Encara que tendim a pensar que els aliments arribaran sempre d’on faci falta, la realitat no és així. La pandèmia ens ha fet comprendre la importància de proveir-nos d’aliments del territori.
I només amb els horts urbans no ens en sortirem.
Segons la FAO (Organización para la Alimentación y la Agricultura), s'estima que al 2050 es necessitarà augmentar la producció d'aliments en un 70% per a poder proveir als gairebé 10.000 milions de persones que poblaran el planeta.
L'agricultura constitueix un sector estratègic, que aporta un gran valor econòmic, social, territorial i mediambiental.
I és que la ciutat i el camp no poden existir l’un sense l’altre. Perquè, sense un territori agrari que produeixi els aliments, les persones no podem menjar. I, per tant, la labor de la pagesia és essencial per sobreviure.
A més, les ciutats són les principals interessades en el fet que, al seu voltat, creixi un teixit de pagesos i productors i, a la vegada, una comunitat de consumidors que apostin per l’entorn i l’alimentació de proximitat.
L’agricultura ecològica: una oportunitat per a la pagesia
Saps que Catalunya ha perdut gairebé 5.000 pagesos en només 10 anys?
Aquest abandonament de la pagesia no només té conseqüències econòmiques, sinó que indica que cada cop som menys autosuficients i depenem massa dels productes d’altres països.
Catalunya és un dels països del món amb menys terra cultivada per habitant i gairebé el 80% del que mengem ve de fora.
Com revertir aquesta tendència?
Primer de tot, hauríem d’aconseguir
el relleu generacional de la pagesia, un dels grans problemes de l’agricultura a Catalunya, ja que només el 9,5% dels pagesos tenen menys de 41 anys.
Mentre no comptem amb aquest relleu, la solució és apostar per una agricultura ecològica i de Km0. En aquest sentit, han anat sorgint iniciatives que promouen un foment de l’activitat agrària.
En l’àmbit internacional, s’ha endegat el
Pacte de Política Alimentària Urbana, també anomenat Pacte de Milà, que inclou recomanacions per
promocionar polítiques alimentàries locals. Aquest compromís l’han signat més de 200 ciutats de tot el món, entre elles Barcelona.
En l’àmbit més local, han sorgit projectes com
Terra Pagesa.
Una iniciativa de comercialització i consum de productes de proximitat, locals i de temporada a Barcelona. Busquen donar suport a la pagesia catalana i fer arribar l'agricultura de proximitat, precisament, on hi ha més consumidors i menys producció agrària.
Ara mateix, Terra Pagesa compta amb 16 productors i 8 parades dels mercats. Així, converteixen la gran ciutat en un aparador per mostrar la necessitat d'enfortir el teixit agrícola català i evitar l’abandonament de la pagesia.
------
FONTS