Avui et parlem de la xirimoia, una fruita d'hivern tant dolça com desconeguda. Tant si ja l'has tastada com si no, estem segurs que descobriràs dades que no coneixies. Comencem!
imatge: gastronosfera.com
D’on és originària la xirimoia?
L’origen de la xirimoia es situa a indrets de l'Amèrica Tropical, concretament a la zona dels grans altiplans andins del Perú i a les muntanyes de l'Equador, on creix espontàniament, encara que alguns historiadors afegeixen també les regions andines de Colòmbia i Xile.
De fet, en alguns sepulcres prehistòrics del Perú, els arqueòlegs han trobat gerros de terracota que reprodueixen la forma d’una xirimoia.
Amb els segles, el seu cultiu es va estendre a altres zones de l’Amèrica Central i el Carib, les illes Açores, l’illa de Madeira, les illes Canàries, l’Àfrica i països de l’Àsia i de la Mediterrània.
Els navegants espanyols el van introduir al sud d’Espanya entre els segles XVI i XVII. Arran d’aquest fet, va arribar a altres països com Itàlia i Portugal.
Característiques de la xirimoia
L’arbre de la xirimoia és el xirimoier (Annona cherimola), també conegut com a Pomera d’Índies, un nom que fa esment del seu origen. L’alçada del xirimoier pot arribar fins als deu metres i té unes grans fulles que poden fer fins a quinze centímetres de llargada. La floració és a l’estiu i les flors són petites i de color groc marronós, disposades en grups petits. Els fruits maduren entre els mesos de setembre i abril.
La xirimoia té forma de cor i té una fina, però dura pell de color verd amb un dibuix d’escates. La polpa és de color blanc i molt aromàtica, amb un sabor dolç que recorda el plàtan, encara que més suau, amb un minúscul toc d’acidesa similar a la pinya tropical i una agradable textura en boca molt semblant a la de la pera.
És una fruita delicada que s’ha de menjar en el punt just de maduresa. A l'hora d’anar a comprar-la, val més agafar-la una mica verda i deixar-la madurar a casa. Sabrem que està a punt per menjar quan el tacte sigui tou i el color de la pell hagi passat d’un verd fosc a un verd clar. És important calcular bé el grau de maduresa per evitar que sigui massa tova i se’ns ompli de taques negres.
Si la mengeu en el seu punt, és un fruit deliciós que se sol menjar partint-la en dues meitats i ajudant-se d’una cullereta. També es pot utilitzar per elaborar batuts, gelats i melmelades.
Si encara no l’heu tastada, ja esteu tardant!
Valor nutricional i beneficis per a la nostra salut
Només pel seu gust ja val la pena menjar-la. Però a més resulta que la xirimoia aporta molts beneficis a la nostra salut. A continuació, et donem les dades del valor nutricional i t’expliquem totes les seves bondats.
Valor nutricional:
● Aigua. És el component principal. Els seus 73,5 ml/100 g la converteixen en una fruita molt hidratant.
● Hidrats de carboni. Els sucres propis de la fruita representen el 20% del seu pes (11% fructosa i 9% sacarosa).
● Proteïnes. 1 g/100 g
● Àcid fosfòric. 14%. Es considera un aliment fosfatat de manera natural, la qual cosa li atorga un gran valor nutritiu.
● Calci
● Potassi
● Ferro
● Fibra. 1,9 g/100 g
● Vitamines del grup B. Cap altra fruita fresca posseeix un contingut tan alt de vitamines B1, B2 i B6.
● Vitamina C
● Vitamina A en menor quantitat
Detallem els beneficis del consum habitual de xirimoia:
-
Ajuda a regular la tensió arterial pel seu alt contingut de potassi i baix contingut en sodi. El potassi contribueix a regular el ritme i la freqüència cardíaca i té efecte diürètic. Per tant, és una fruita ideal per persones que han de seguir una dieta baixa en sodi.
-
Reforça el sistema immune. La xirimoia té un destacat contingut de vitamina C que ens ajuda a combatre grips i refredats, té un efecte antioxidant i contribueix a alleujar les malalties reumàtiques i artrítiques. A més aquesta vitamina intervé en la formació de col·lagen i afavoreix l’absorció del ferro dels aliments.
-
Ajuda a regular la glucosa en sang. Ralentitza l'assimilació dels sucres gràcies al seu contingut en fibra, que també té un efecte saciant, afavoreix el trànsit intestinal i absorbeix els àcids biliars i arrossega el colesterol dolent (LDL).
-
És de digestió fàcil a causa dels enzims de la polpa. Això fa de la xirimoia un aliment indicat per persones convalescents, gent gran, embarassades i nens. A més el seu contingut en vitamines, proteïnes, minerals i sucres fa que convingui incloure-la en les etapes de creixement.
-
És tonificant i actua com equilibrant del sistema nerviós. Aquests és un dels efectes més desconeguts de la xirimoia, és una gran ajuda per evitar el decaïment i la fatiga i té propietats tranquil·litzadores i ansiolítiques.
La xirimoia és una de les fruites que no haurien de faltar en els menús de les persones grans per les següents raons:
-
Els ancians acostumen a beure poca aigua, el principal component de la xirimoia i el seu consum ajuda a evitar estats de deshidratació.
-
L'anèmia i la disminució de la massa òssia són més freqüents en edats avançades. La xirimoia aporta ferro, calci i vitamina C.
-
Com hem comentat abans, facilita la digestió.
Sens dubte, la xirimoia és un exemple perfecte de salut i sabor!
On es conrea la xirimoia?
Malgrat ser una fruita originària del continent americà, Espanya lidera la producció mundial de xirimoia i ha arribat a percentatges del 80% del total.
Màlaga, Granada i les Illes Canàries reuneixen les condicions ideals pel cultiu de la xirimoia.
Les dues províncies andaluses constitueixen la Denominació d’Origen Protegida de la Costa Tropical Granada-Màlaga. Aquesta franja s’estén paral·lela a la costa i protegida dels vents més freds per les Serres Penibètiques, gaudint d’un clima suau amb temperatures més pròpies dels tròpics.
El segon país productor és Xile, però la xirimoia xilena s’ha de collir abans d’hora, quan encara està molt verda, per poder arribar a Europa en bones condicions. Això fa que el fruit perdi dolçor i qualitat, mentre que les xirimoies provinents d’Espanya arriben als mercats europeus, inclòs el mateix territori, en un temps molt més curt des de la recol·lecció, fent possible que els fruits madurin més temps a l’arbre.
Els mercats europeus han incrementat la demanda d’aquest fruit en els últims anys, sent Portugal un dels principals destins, seguit d’Alemanya i França, o la comunitat xinesa resident al país és un dels principals consumidors, ja que els recorda el sabor d’algunes fruites del seu lloc d’origen.
Malgrat que el cultiu de la xirimoia és rendible i regular i aguanta molt bé la falta de regadiu, són molts els agricultors, sobretot de la província de Màlaga, que han decidit substituir el seu conreu per altres fruits com l’alvocat o el mango. Les raons que esgrimeixen són vàries, encara que destaquen que la xirimoia continua sent desconeguda per bona part de la població que no la té en compte quan va a comprar a la fruiteria. Segons argüeixen, falten campanyes de promoció i ajudes institucionals a les cooperatives agrícoles, que sí que reben els productors d’altres fruites.
La dificultat de pol·linització és un altre dels motius, perquè requereix una combinació de factors ambientals - vent, suau, temperatura i humitat - que, si no es donen, rebaixen força la possibilitat de fecundació. Les flors presenten dicogàmia, és a dir, cada flor entra en fase masculina o femenina en diferents moments de la jornada, fent encara més difícil la pol·linització natural.
La delicadesa de la pell quan madura requereix una mà d’obra experta que faci la recol·lecció, que és totalment manual, i la posterior manipulació (calibració i envasat) amb la cura necessària.
Curiositats d’aquesta deliciosa fruita
Tot seguit, fem cinc cèntims d’algunes curiositats sobre aquesta fruita.
-
La paraula xirimoia prové de la llengua quítxua i significa “llavors fredes”, fent referència al fet que creix en llocs més elevats i amb temperatures més fredes que altres fruites tropicals.
-
Les flors del xirimoier són molt aromàtiques i a l’illa de Jamaica les fan servir com si fos picadura de tabac.
-
A la punta de la bota que representa Itàlia trobem un lloc on la xirimoia es conrea des de l’any 1797 i ostenta l’etiqueta que reconeix i protegeix el seu origen municipal. Es tracta de la regió de Reggio Calàbria.
-
L’escriptor nord-americà Mark Twain va descriure la xirimoia com “la fruita més deliciosa de les que es coneixen”.
Receptes amb xirimoia
A més de gaudir-la sola, et proposem tres receptes que inclouen aquesta fruita com a ingredient: un batut, una melmelada i un pastís.
Batut de xirimoia
Ingredients:
-
2 xirimoies
-
Llet
-
Canyella (si us ve de gust)
Elaboració:
Extrèieu la polpa de les dues xirimoies i les bateu amb més o menys llet segons com vulgueu d’espès el batut. A l’hora de servir-lo podeu escampar per sobre un toc de canyella.
Melmelada de xirimoia
Ingredients:
-
3 xirimoies
-
3 cullerades de sucre
-
Aigua
Elaboració:
Posem a coure a foc lent la polpa dels fruits amb un got d’aigua i les 3 cullerades de sucre fins que l’aigua s’hagi consumit i obtinguem una textura lleugerament espessa.
Pastís de formatge i xirimoia
Ingredients:
-
550 g de polpa de xirimoia
-
150 g de sucre
-
250 g de formatge fresc
-
150 g de formatge crema tipus Mascarpone
-
4 ous
-
1 culleradeta d’extracte de vainilla
-
Mantega per untar el motlle
Elaboració:
Batem la polpa de xirimoia amb la resta d’ingredients, excepte la mantega. Ho triturem fins a aconseguir una crema fina, procurant haver de batre el menor temps possible per no introduir massa aire.
Aboquem la crema en un recipient, tapem i refrigerem.
Preescalfem el forn a 180º i calor a dalt i a baix. Mentre untem amb mantega un motlle profund i d’uns 18 cm de diàmetre.
Quan la crema ja no tingui cap bombolla, l’aboquem al motlle i l’enfornem fins que estigui quallada. Sol trigar al voltant d’una hora. Si veus que es daura abans d’estar cuita, tapa-la amb paper d’alumini i continua la cocció. Per saber quan està pots punxar-la al centre amb un escuradents que ha de sortir net.
Deixa que refredi a temperatura ambient abans de treure-la del motlle. Per degustar-la, és millor deixar-la reposar unes hores a la nevera.
Bon profit!
Fonts consultades:
>> clica aquí i descarrega la imatge <<